Tramuntana, sol i màgia

2/9/12

Tramuntana la que encara bufava, tot i que ja anava a la baixa.  Sol el que ja feia a la capital de l’Alt Empordà i màgia la que van posar Pascal Comelade amb l’Orchestra Fireluche per acompanyar a Albert Pla, Enric Cassasses i Gerard Quintana en la serenata per commemorar el 30è aniversari del Museu del Joguet de Figueres i que va cloure l’Acústica.

Sí, la Fireluche!  Ooooh! Primera trobada musical Comelade-Fireluche.  Tot va néixer quan en Quim Sitges, bateria de la Fireluche, va coincidir al tren amb en Pascal i es van declarar admiració mútua i van dir que havien de fer alguna conjuntament.  I aquesta col.laboració ha estat el fruit d’aquella trobada casual.

El dia abans s’havia fet l’assaig general i aquesta primera foto és el dibuix que va fer en Comelade de com aniria el plànol d’escenari i la microfonia, vaja, el que anomenem tècnicament rider.  Tot una joia manual.

Aquest bolo l’he fet per convicció, perquè una trobada així qui sap quan es repetirà, i perquè com a tècnic de la Fireluche feia força setmanes que no podia fer bolos amb ells i em feia una especial il.lusió fer aquest.  I és clar, l’ocasió s’ho mereixia.  Per convicció vol dir per convicció, com per convicció van actuar tots els músics.  I les coses per convicció es fan amb cara de felicitat i amb un somriure a la boca.

L’actuació va ser d’uns 30 minuts i poc més i amb la xiulada final d’una part dels assistents que s’esperaven més va quedar palès que hagués fet falta algú que presentés i expliqués la ideosincràsia de l’acte. Home, és que no vau ni saludar tots conjuntament! Llàstima del final, però l’actuació va estar molt bé.