del 17 al 30/9/12 Visió general de l’ajustament d’un sistema de so
Sé que alguns dels que seguiu el blog i no sou tècnics uns agraden aquest tipus d’entrades. Bé, i a alguns tècnics també! Doncs va, aquí teniu un intent de fer pedagogia sobre la importància d’ajustar correctament un sistema de so per garantir que es podrà fer una bona mescla. Intentaré no posar gaires tecnicismes, però alguns són inevitables.
Normalment quan anem a fer funcions a un teatre o auditori el disseny del so recau en la producció local i nosaltres li donem el vist-i-plau o no. Algunes vegades donar el vist-i-plau no vol dir que tinguis una bona qualitat de so -per l’acústica de la sala, per exemple-, però sí que l’equip està bé i hi haurà uns mínims tècnics acceptables. En el cas del Teatre Victòria s’ha de llogar l’equip de so a una empresa externa perquè allà no n’hi ha. Això implica que abans de fer el muntatge cal fer una visita tècnica al teatre, disposar dels plànols i fer un predisseny. I una vegada allà caldrà corregir sobre la marxa el que es cregui oportú per optimitzar el disseny i adequar-lo a l’acústica de la sala. Tot això és feina del tècnic de sistemes (de so) que vingui a fer el muntatge per part de l’empresa de so. En aquesta ocasió i malgrat ja hi haguessin els tècnics de l’empresa BTM fent el muntatge, com que la visita tècnica l’havia fet jo i a més m’entusiasma, vaig fer el disseny.
Des dels plànols del teatre es dibuixa el recinte a l’NS1, el programa de configuració i predicció acústica de Nexo,
la marca dels altaveus que vam fer servir, i es fa un predisseny del sistema de so, en el que es fan càlculs de cobertura i de pressió sonora en dBs. Una vegada al teatre i
mentres es va fent el muntage es comprova que les mesures del plànol
concordin amb les reals i si cal es fan retocs en la posició i angulació
dels altaveus. Un dels punts a tenir en compte quan es treballa amb una companyia de dansa és que no pot haver-hi res que tapi la visió dels peus dels que ballen. És a dir, que els frontfills, els altaveus més petits que en un concert de rock anirien a sobre de l’escenari per cobrir les primeres files no hi poden anar. En aquest cas ho vam solucionar posant dos altaveus (Nexo PS8) a terra per cobrir la zona més fosca, amb menys cobertura, del centre i un a cada costat per cobrir els laterals. A més, com que la part principal del sistema (Nexo GEO S8, un arrangament de tipus lineal, line array) estava volada força amunt per tema de visuals des de l’amfiteatre, vam reforçar la primera part de la platea amb dos altaveus per costat (Nexo PS10) a sobre dels subgreus (Nexo CD12) per guanyar en intel.ligibilitat.
 |
| mapa de pressió sonora |
 |
| angulacions entre altaveus i pressió sonora |
Una vegada el sistema està muntat cal ajustar cada part del sistema amb els retards corresponents per tal que el so que surt de cada una d’elles arribi al mateix temps a l’espectador, és a dir, que vagi tot a una a les diferents zones de cobertura. Per fer-ho utilizem el programa de mesurament acústic Smaart Live, un referent en el món de l’ajustament de sistemes. I és aquí quan comencem a posar el so rosa (so que conté totes les freqüències), aquest “soroll infernal” per la majoria dels que passen per allà en el moment de posar-lo. En fi, és necessari!
Una vegada ajustats els retards és l’hora de mirar si la cobertura és l’esperada, si des de la primera a l’última butaca el so és audible amb qualitat, quina acústica presenta la sala i la resposta d’aquesta amb el sistema sonant. A més d’escoltar amb les orelles tot passejant per tot el recinte, cal prendre mesures amb l’Smaart. Aquesta gràfica de resposta en freqüència i fase és la mitjana de quatre punts de mesura diferents a la platea abans de qualsevol equalització general del sistema.
 |
| aplicant retards en milisegons a les parts del sistema |
 |
| aplicant retards en milisegons a les parts del sistema |
A més dels retards de cada part vam aplicar un retard general a tot el sistema per fer quadrar el so provinent de l’escenari amb el sistema. Com que el nivell a monitors fent flamenc sempre és més elevat del que un voldria (kiiiiiyoooo, que no se oyeeeeeeee!!!), una bona solució per evitar massa les interferències és retardar tot el sistema de manera que quan el so que prové de l’escenari arriba a la primera fila del públic comenci a sortir també el de tot l’equip. És com si el so provinent de l’escenari fos una part més del sistema de so.
 |
| equalitzador gràfic general del sistema de so |
El següent pas és l’equalització del sistema i ajustament dels nivells, del volum, de cada part del sistema. Pel que fa a l’equalització cal tenir en compte les reflexions de la sala, els rebots i com afecten al so. I una vegada ajustat vas prenent mesures i més mesures i vas fent totes les correcions que creguis fins que et diuen que ja n’hi ha prou, que o és hora de dinar, o de fer proves de so amb els músics o del que sigui… L’ajustament del sistema s’acaba quan ja no disposes de més temps per fer-ho. Una veritat com un temple! En aquest cas com el tècnic de sistemes i el de mescla era el mateix ja podeu suposar que vaig anar fent petits retocs durant les primeres funcions…
 |
| diferents nivells de cada part del sistema de so |
Una vegada ajustats els retards és l’hora de mirar si la cobertura és l’esperada, si des de la primera a l’última butaca el so és audible amb qualitat, quina acústica presenta la sala i la resposta d’aquesta amb el sistema sonant. A més d’escoltar amb les orelles tot passejant per tot el recinte, cal prendre mesures amb l’Smaart. Aquesta gràfica de resposta en freqüència i fase és la mitjana de quatre punts de mesura diferents a la platea abans de qualsevol equalització general del sistema.
3 Comments
Fascinant, com sempre. M'ha encantat la frase "l'ajustament del sistema s'acaba quan ja no disposes de més temps per fer-ho." 🙂
Un dubte (entre molts): el plànol, en aquest cas del Victòria, qui us el proporciona, i en quin format? Imagino que un gran teatre amb una programació constant potser sí que té plànols tan acurats i precisos i tècnics que el que poses a l'entrada del blog. Però no sempre deu estar disponible per a totes les sales on aneu, no? O, si més no, falta que estigui en el format dels programes amb els que treballeu. O potser existeixen llibreries de plànols de sales/teatres/auditoris per aquests programes?
El tema dels retards també el trobo fascinant. Parles de milisegons. Quin és el màxim retard que es pot aplicar sonoritzant, per exemple, un lloc molt gran com pot ser un estadi Olímpic?
I ja per acabar (de moment :P), quan es fan els ajustament o les proves de so, les sales sempre són buides. A nivell del so, és evident que sona totalment diferent quan hi ha gent que quan no n'hi ha. I no només per temes de volum, sinó per temes de rebots. I segur que hi ha freqüències més afectades que d'altres. Les correccions a fer, doncs, quan la sala és plena es fan sobre la marxa i l'experiència ja us diu com ajustar-ho? O a part del volum al final tampoc hi ha tanta diferència?
Perdona el tercer grau, però és que llegint entrades així, m'és impossible no posar-me a pensar-hi i…. aleshores surten els dubtes. Moltes gràcies per les respostes. I per la paciència. 🙂
Realment, veient l'entusiasme amb el que parles d'aquest espectacle, entren ganes d'anar a veure'l. Moltes.
Ei, molt bona entrada.
Veig que en comptes de tenir un driverack o un galileo o quelcom així, prefereixes fer-ho desde la PM5, es pq a cada un dels sistemes l'hi enviaves diferents mescles oi?
Però hi ha una cosa que no em queda clar en les fotos que has adjuntat, en la que es veu el display de la PM5 ,les sortides de matriu 5/6 hi tens la gravació, però despres en la foto dels faders físics hi tens a MTRX 1/2 el GEO S8, en 3/4 les PS10, 5/6 els frontfills i a 7/8 els subs. Aixó es el que no entenc,i si es així doncs que tenies a main L/R?
gràcies
Carles i Oriol, hi haurà una segona part amb les respostes a les vostres preguntes, però serà la setmana que ve, aquesta ja no disposo més temps per contestar acuradament.