Petits Camaleons: un gran somriure

Utopía al Teatre Victòria: el disseny del so (II)
10/10/2012
Bolo búnker a Cadaqués
16/10/2012

6 i 7/10/12 St. Cugat del Vallès

Un gran somriure seria la imatge més visual i sincera del que ha estat la primera edició de Petits Camaleons, un festival per a nens i nenes.  M’ha quedat gravada la imatge de la mainada ballant, saltant, picant de mans i fins i tot corejant algunes cançons i els pares al costat ballant i cantant les cançons dels grups que hi van actuar.  Els pares van de concert amb els fills en horari infantil i ambdòs s’ho passen bé.  Genial!
The Penguins a l’espai del Pati de l’Escola de Música
Tres espais, moltes actuacions, possibilitat de veure’n vàries al llarg del dia, bona coordinació horària entre espais i la molt bona producció que van fer Nosonores, Teatre-Auditori de St. Cugat i l’Ajuntament de la població, els tres que organitzaven el festival.  De la producció tècnica de so ens en vam encarregar des de BTM Sound.  Tot plegat va anar fantàstic.  Es notava el munt d’hores que s’havia invertit en la preparació i que, almenys pel que fa a l’apartat tècnic, que és del que més puc parlar, es va traduir en tranquilitat i control.  Els horaris van ser intensius, això sí, fins a l’extrem que els àpats els fèiem darrere l’escenari, no hi havia temps de sortir a menjar, perquè abans d’obrir portes a mig matí i entre hores al migdia es feien les proves de so.  Les jornades començaven a quarts de 8 del matí i acabaven a les 9 del vespre.  El divendres 5 vam anar a fer el muntatge.  Va ser llarg d’hores i vam acabar força cansats, però en horari sobretot diurn.   A més, ens quedàvem a dormir a St. Cugat, a 2 minuts a peu del Teatre.  Comoditat.

 

En Tete al control de monitors del Teatre-Auditori

 

En Manel als monitors del Pati

 

En Rai al control de FOH del Pati amb en Quimet de Txarango

 

En Marc, el tècnic de Teràpia de Shock
La limitació del volum es va establir en 90 dB ja que les actuacions anaven destinades a un públic infantil.  Els grups, vaja, els tècnics, s’hi van avenir i es van adaptar.  90 dB, sobretot en un espai tancat, són suficients.  El sonòmetre anava indicant els dB actuals i el màxim on s’havia arribat.  Amb alguns grups quan el públic cridava es superaven amb escreix els 90 dB (un clàssic) i a la cercavila de la Pegatina -sense amplificar-, es va assolir el màxim amb 105.4 dB quan els instruments de percussió van passar a prop del micròfon de mesurament.
Aquestes són les fotos de les actuacions a l’espai on vaig estar, el Teatre-Auditori.
Lluís Gavaldà amb Joan Pau Chávez

 

Teràpia de Shock

 

moments abans de l’actuació d’Els Amics de les Arts

 

Els Amics de les Arts

 

El públic crida i aplaudeix

 

Gerard Quintana i Very Pomelo

 

Anna Roig i l’Ombre de ton chien

 

Antònia Font

 

Antònia Font amb part del públic sobre el fossat

 

La Pegatina acabant la cercavila que van fer a la platea

 

La cercavila passant a prop del sonòmetre

 

Festival de confeti i serpentines amb La Pegatina

 

Quina festa!

 

Els Catarres

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *