Inhibició de RF (o com putejar una funció…)

En els espectacles de la Compañía María Pagés es fa servir microfonia inalàmbrica perquè els músics i cantaores es mouen per l’escenari. Al Teatro Cuyàs de Las Palmas, on hi fèiem Autorretrato, tot va anar bé fins que va començar la funció i vam començar a perdre senyal d’alguns micros.  Eren problemes de radiofrequència i no sabíem perquè estava passant, ja que a les proves tot havia anat bé.  No sempre eren els mateixos micros, sinó que anaven canviat.  Enmig de tot l’enrenou de palmas i taconeo la pèrdua de senyal d’algun micro quedava més o mentys dissimulada, i per exemple en el cas de les dues guitarres, si en fallava una, la baixava una miqueta per evitar que es sentís molt que el so anava i venia i pujava l’altra.  Però  el moment més escandalós va ser quan la María es marca uns tanguillos i la seva veu s’anava tallant.  Em volia fondre!  Vaig anar baixant tot els canals per fer-ho el més acústic possible, que la dona crida força i el teatre tampoc sonava malament…  Tanmateix quin nyap!

A l’acabar la funció ens diuen que hi ha un inhibidor de frequències pels telèfons mòbils -m’ho havia imaginat- però que “en principi” no ha d’afectar a la microfonia inalàmbrica -cosa que també em pensava-.  Al dia següent quedem abans per averiguar-ho i sí, sí que afectava, i tant! La mare que us va parir!! Ens diuen que no havia passat mai amb ningú, que els sistemes inalàmbrics del teatre -que no fèiem servir ja que hi havia una empresa externa- anaven a un rang de freqüències més baix.  Teòricament tampoc havia d’afectar al rang de freqüències que fèiem servir llevat que estigués mal ajustat i l’escombrat de freqüències fos més ampli.  O sigui que la solució va ser fàcil, no posar l’inhibidor en qüestió durant la funció.  El patiment de la primera funció ja no ens el treia ningú.

A part d’això la resta bé!