Le Croupier: Lesió per tensió repetitiva

Bon concert de Le Croupier per presentar Lesió per tensió repetitiva, el darrer treball. Amics, familiars, curiosos i derivats van omplir la sala de cambra de l’Auditori de Girona.  24 cançons, dues hores de concert, i amb més Carles Cors que no el personatge de Le Croupier que vèiem fins l’any passat.  Un amic en comú em deia: -m’agrada més així, està més suelto-. 

Aquest és el tercer disc, aquesta vegada en català i amb col.laboradors com Anna Roig, Marc Parrot, Josep Thió, Carles Pedragosa, Sente Fontestad i Ricard Cors, el seu pare, amb un bon grapat d’anys d’experiència en la música, que va cantar en directe, colze amb colze, el tema  que havia gravat al disc.  Va ser un dels moments emotius de la nit.  Almenys explícits, perquè imagino que a molts els va passar com a mi, que en alguns moments se’ls posava la pell de gallina impregnats per alguna bona cançó.  I és que a més de grans històries i bones lletres també hi apareixen sentiments i emocions.  La diferència amb la gent és que, en comptes d’assistir a un concert, n’estava fent el so.  Nano, concentra’t!!!

L’ambientació -molt bo això dels cassettes!- és obra d’en Vit i la Fanny (Art Estudi), les llums, d’en Pere Capell.  Enguany Le Croupier estrena management, Imes management, amb Sente Fontestad -un vell amic- al capdavant.  En Belem va estar fent de backliner per sobre l’escenari.  I com no, l’equip tècnic i de producció de l’Auditori ens va acollir com ells saben fer, molt bé! Gràcies!

Le Croupeir ha començat un Verkami -micromecenatge- per poder gravar el primer videoclip d’aquest disc.  Si hi voleu col.laborar aquí teniu l’enllaç.

VERKAMI – GRAVACIÓ NOU VIDEOCLIP DE LE CROUPIER

I per acabar, torno a la càrrega amb vídeos, ho sé, fa mooooooolt que no en faig cap.  Doncs va, que no sigui dit.  Aquí teniu el final del concert amb l’últim tema en acústic i passejant per la sala.