A Canadà amb María Pagés (I): Ottawa

Tornem a sortir de gira amb la Compañía María Pagés, aquesta vegada a Canadà, on farem l’espectacle Autorretrato a Ottawa, Toronto, Quebec i Montreal.

Diumenge 24/3

Maleta feta, passaport a punt, els bitllets de tren i avió també.  Comença el viatge!

16:15-16:35 Teisa Bescanó-Girona

17:10-21:10 AVE Girona-Madrid

Dilluns 25/3

3:45 toca el despertador (grrrrrr!)

4:30 quedem a l’aeroport de Barajas per facturar les nostres maletes i les de la Compañía amb el vestuari, els marcs dels quadres de l’escenografia, algunes eines, els micros dels cantaores, etc. Una de les bailaoras no porta el passaport.  Pànic.  Truca al seu xicot, que va a casa seva a buscar-lo i el porta a l’aeroport.  Diria que encara quedaven alguns minuts abans de tancar la facturació. Sobrats…

7:05-9:10 vol Madrid-París

10:40 (hora a Madrid)-13:35 (hora al Canadà) vol París-Montreal (unes 8 hores).

Minuts abans d’embarcar un dels músics troba la targeta d’embarcament de la cantaora a una de les botigues de l’aeroport a on ella va anar a comprar…  I no se n’havia adonat. Tranquils, ja arribarem!

Als guitarres els hi ha faltat temps per anar al mostrador d’embarcament a explicar que les guitarres són delicades, que no poden anar a la bodega, que valen moooooolts diners, etc…  Tot això en espanyol, perquè no parlen idiomes.  Per la megafonia ens criden a en Pablo -producció- i a mi.  M’imagino l’escena: oiga señorita, llamen a Pablo Ramos o Kurti (Albert Cortada), que ellos hablan inglés. Cap dels dos hi érem, estàvem esmorzant a una altra banda.  Però quan els convé ja s’espavilen. A Madrid ja van entrar-les a cabina, també la comunicació era més bona, és clar.

14:30-16:30 autocar Montreal-Ottawa

Finalment arribem a l’hotel.  D’aquí a poc hauríem d’anar a sopar per fer-ho als horaris d’aquí i pensar en aguantar al màxim per anar a dormir per inentar adequar-nos a la diferència horària, que ara mateix és de 5 hores i serà de 6 quan canvïin l’hora a casa el 31 de març.  Aquí la van canviar el 10 de març.

Dimarts 26/3: muntatge

4:30 em desperto encara que no toqui, a casa són les 09:30; em giro i dormitejo una estoneta més

7:30 entrem al teatre, el National Arts Centre/Centre National des Arts, per esmorzar a la cantina; és curiós això de no esmorzar a l’hotel i fer-ho al teatre…; es troba a 10 minuts a peu de l’hotel, genial! Pel camí hem de creuar un petit parc, encara amb una mica de neu, i ja hi som.

8:00 comencem a treballar.  Dinar a les 12:00 i sopar a les 17:00.  Són els horaris que ens marquen des de la producció local.  Els àpats també els fem a la cantina, bo i bé de preu, fantàstic!

Tot va com una seda, aquesta gent treballen molt bé i ens trobem que ens acaba sobrant temps.  Estem a la sala de l’òpera i l’acústica és molt bona.  Llàstima que el control estigui sota d’una balconada al final de la platea.  Sento menys aguts dels que sentirà la gent a la platea, ho hauré de tenir en compte.  També la sensació de profunditat disminueix, tinc menys reflexions i ho noto.  Tampoc percebo prou els efectes que poso als instruments i a les veus.  Quan surto a la platea m’adono que m’estic passant.  Sí, això és flamenc, hi ha d’haver reberb, però és que m’he passat de frenada.  Correcions, amunt i avall i tornem-hi

El sistema està format per varis models de EAW: 4xKF850 volats per costat, 2xKF300 per costat estacats a sobre de 2xSB850 als costats de l’escenari i 4xMH660 i
2xSB525 volats de cluster central.  Tot passava a través d’un processador Lake, del que no tinc el plaer d’haver fet anar mai i que en pocs mesos ja he vist dues vegades.

Malgrat tinguin una Midas XL4 al control de FOH (oh my God!) no la puc tastar, com tampoc els aparells externs (entre ells una Lexicon 960). Només els tècnics de la casa ho poden fer servir.  A mi em toca una Digico SD9, no està malament, però quan tens un portaavions analògic al costat fa una mica de ràbia…

A monitors hi ha una Midas XL3, a en Marc sí que li deixen tocar, aquesta sí.  Casum l’olla! He he!! Com que no té visió directa a totes les parts de l’escenari perquè n’està força allunyat li posen un monitor de seguiment perquè pugui veure tot l’escenari.  Les Genelec que es veuen a la foto no es feien servir, ja anaven incorporades a la taula, ell tenia la seva escolta de monitors a terra.

Dimecres 27/3: darrers ajustaments, proves de so, assaig i funció

5:00 em torno a despertar…, em torno a girar…, em torno a mig adormir fins que toca el despertador a les 8:00. Ens queda fer els darrers ajustaments de so abans de les proves de so i de la funció, que és a les 20:00.  Després del desmuntatge anem a fer un toc a un pub escocès que hem trobat a prop del teatre.  Són les 22:30.  A mitjanit anem cap a l’hotel.  Ens sembla que sigui tardíssim.  Per aquí potser si que ho és de tard.  Nosaltres estem més aviat desorientats amb el jet-lag.

Dijous 28/3: dia lliure

Avui ja no m’he despertat abans, però és clar, ahir ja vam anar a dormir bastant més tard, sortint del pub. Només van caure dues pintes, tranquils, no sigueu mal pensats.  Passem el matí voltant per Ottawa.  Anem del costat més anglòfon (provincia d’Ontario) al més francòfon (província de Quebec).  Part el del riu Ottawa i canals adjacents encara estan mig glaçats, tot i que el desgel avança al ritme de la primavera, la d’aquí, es clar, per nosaltres això encara seria hivern.  Avui estem entre uns -2º i 9º, fa sol, però quan bufa l’airet la sensació tèrmica és més baixa.

 Propera parada, Toronto.