A Canadà amb María Pagés (II): Toronto

Divendres 29/3

9:00-13:45 Viatge amb autocar d’Ottawa a Toronto.  Pel camí tothom passa l’estona com pot, uns jugant al pòquer, d’altres mirant sèries al portàtil, d’altres tocant la guitarra, d’altres fent-la petar.  El que sí que no falta són els cants, las palmas, crits, bromes i molta disbauxa en general.  Els viatges amb els flamencos acostument a ser així.  De tant en tant hi ha moments de calma, però són miratges de pocs minuts.

Viatgem per aquestes autopistes amb molts carrils, molts de cotxes i aquests grossos i llargs camions. A mig camí ens aturem a fer un mos. Burguers, sandwiches, coles, patates fregides…  Llamp d’alimentació en aquesta part del Canadà!  A la botiga trobo un entrepà vegetal, he triomfat!

Quan finalment arribem a Toronto dinem amb una esgarrapada.  La tarda és lliure i amb els bailaores, alguns músics i els tècnics lloguem un minibus per anar a visitar les Cataractes del Niágara.  No podiem perdre aquesta ocasió.  De Toronto a les cataractes hi ha uns 120 km. Després d’observar-les una bona estona i quedar embadalits amb la seva espectacularitat anem a passejar pel complex lúdic-turístic que han construït al seu voltant: hotels, casinos, atraccions tipus parc temàctic…  Les cataractes es troben a la frontera amb els Estats Units d’Amèrica, una part pertany als Estats Units (foto de baix) i l’altra al Canadà (foto de dalt).

Després de sopar -a les 7 de la tarda, com de costum per aquí…- tornem cap a la gran ciutat, la cinquena en importància de nordamèrica.  Ens han posat al Fairmont Royal York Hotel, un famós i gran hotel d’aires clàssics, carregat de catifes, quadres amb personalitats i artistes que hi han estat, llums per tot arreu, daurats, etc.

Dissabte 30/3

7:00 Entrem al Sony Center de Toronto, un teatre de 3000 localitats. Avui tenim muntatge i funció el mateix dia, cosa raríssima i que ens farà anar bastant de bòlid a tots.  Les proves de so són vist i no vist, i el mateix amb l’assaig.  De fet ens tallen el so a l’hora de sopar, aquí els horaris es compleixen estrictament. A les 18:02 em diuen que mutegi el so i que vagi a sopar, que ja és l’hora. Durant les hores dels àpats i de les aturades per prendre un cafè ningú pot estar fent feina i hem de marxar de l’escenari.

Les taules d’avui són Yamaha PM5D RH a FOH i Yamaha M7CL a monitors.  El sistema de so està format per 12 caixes per costat de JBL Verctec més un cluster central de 8 caixes més, 2 subgreus per costat Meyer R650, 2 LA Arc per costat com a infills i 4 LA MTD108 de frontfill.  L’acústica de la sala és molt bona i juntament amb la qualitat de l’equip em cau la baba en alguns moments de la funció.  Això és fantàstic!

De l’home que em feia l’assistència, tot i passar-se tota la funció amb auriculars mirant un partit d’hoquei sobre gel entre Toronto i Ottawa no en tinc cap queixa, però en general avui no ens han tractat ni massa bé ni amb massa simpatia.  De fet dels quatre llocs on haurem estat en aquesta gira aquest és dels que més ha costat la producció tècnica i més traves ens han posat.

Tornant a l’hotel torno a admirar la torre de telecomunicacions de Toronto.  És impressionant!  Es divisa des de tot arreu.  L’endemà al matí, abans de marxar cap a Québec, m’hi apropo fins just a sota tot fent una volta entre els edificis dels voltants, amb els carrers bastants deserts, ja que és diumenge.  Entre el poc temps que tenim i el preu que costa no hi pugem.