20/4/12
Volia penjar la crònica dels bolos d’Autorretrato de la setmana passada a Baden Baden, Alemanya, però entre els viatges amunt i avall, el jet lag tornant de Canadà, rentar la roba arribant d’un viatge i fer la maleta al cap d’un dia i mil i una coses a fer no l’he penjat. La penjaré quan torni de Hong Kong, on avui fem la segona funció d’Utopía.
Com que hi ha gent que a vegades em pregunta coses sobre aquests bolos pel món explicaré quatre detallets tècnics i de producció de com es preparen i són aquestes gires amb la
Compañía María Pagés. De fet tant si són bolos pel món com per l’Estat Espanyol la preparació és la mateixa.
La Compañía disposa d’oficina pròpia de management, producció i administració, a Madrid. Els bolos s’acostumen a lligar, normalment, a molts mesos vista, fins i tot més d’un any, llevat d’algunes excepcions comptades. A vegades primer cal fer una valoració tècnica per veure si una funció és viable o no. O també passa al revés, s’ha de fer una funció en un lloc que no reuneix del tot les condicions, però pel que sigui s’hi ha d’anar i llavors cal fer una adaptació de la fitxa tècnica. En el nostre cas tenim un coordinador tècnic i davant de dubtes ens consulta als tècnics.
Aquesta seria la part de so de la fitxa tècnica de l’espectacle Utopía. La fitxa tècnica sencera inclou molts més aspectes (il.luminació, maquinària, escenografia, necessitats vàries…). En aquests moments la Compañía està girant amb els espectacles Flamenco Republic, Sevilla, Autorretrato i Utopía. Cada espectacle té la seva fitxa tècnica pròpia. Pel que fa al so, en general la fitxa tècnica és bastant similiar entre espectacles. La fitxa tècnica s’envia al departament tècnic del lloc on s’ha d’actuar i a partir d’aquí es comença a parlar de la contraposta, del que ofereixen. En música es parla més del rider i del contrarider, en teatre, dansa i similars es parla més de la fitxa tècnica.
El perquè es demanen uns equips de so, unes taules de so i uns micros i no uns altres depèn del coneixement del material, de la seva qualitat, de l’adaptació al músic, per exemple en el cas de diademes pels micros de veu o pinces de guitarra, etc… En general oferim vàries opcions per triar i normalment, sempre que es compleixin uns mínims de qualitat, ens adaptem bastant. Hi ha vegades en què has de rebutjar el que et proposen per no oferir aquesta qualitat. Part de l’èxit d’un espectacle comença per unes bones condicions tècniques amb les que els músics puguin transmetre correctament i inteligible el seu missatge a l’audiència.
El que tenen en comú la majoria d’espectacle és que els músics es mouen per l’escenari, per tant han d’anar amb microfonia inalàmbrica. I aquest moviment, juntament amb què tot l’espai, ocupat per un terra acústic de 12×12 metres, que ha de quedar completament lliure pels bailaores, condiciona la posició dels monitors. Es treballa amb 4 o 5 sidefills per costat, depèn de l’espectacle. S’intenta que aquests estiguin volats, penjats dels carrers de llums, entre cametes. Si no es poden volar van amb trípodes, però aquests fan nosa, tant pels focus com pels passos d’artistes entre cametes. A més a més, hi solen haver alguns monitors de terra en posicions puntuals, per reforçar alguns intrument o alguna veu en alguna zona i moment concret. El volum que hi ha a l’escenari sol ser molt alt. El so dels peus dels bailaores picant contra el terra exigeix que la música estigui alta per tal que la puguin sentir, tant ells com els músics. A monitors cal fer uan gran neteja d’acoples, de la retroalimentació, dels molestos xiulets que apareixen quan algunes freqüències que surten pels monitors entren per algun micro i torna a sortir pel monitor i així una vegada i una altra fins que s‘acopla.
La Compañía té el seu propi terra acústic, però només es porta de bolos als llocs més propers d’Europa, amb camió, juntament amb la resta d’escengrofia de cada espectacle, que no és molta, i les maletes de vestuari. Si no es pot transportar es busca la millor opció a cada lloc, i si cal es construeix un terra acústic expressament. Alguns elements de l’escenografia també es construeixen al lloc, d’altres es porten desmuntats i es facturen per portar-los amb l’avió, així com les les maletes amb el vestuari. Això pot suposar unes 10 maletes de gran tamany extres, juntament la taula de llums, que és pròpia de la Compañía.
Una altra part important d’un bolo és el full de ruta, on hi ha detallades les dades de contacte dels membres de la Compañía (viatjant acostumem a ser uns 20, depèn de l’espectacle), horaris dels trens, avions, autocars, amb indicacions d’on quedar, on esperar, on haver d’anar després d’una part del viatge, etc…, direccions i mapes dels hotels i dels teatres o llocs d’actuació amb la distància que hi he entre ells, i una planificació horària diària del més important que s’ha de tenir present cada dia: sortides i arribades dels viatges, hores de proves de so, d’assajos, de funcions, àpats, etc. Aquestes són parts del full de ruta de les funcions a Hong Kong.
A més del full de ruta els tècnics rebem la planificació horària tècnica, on hi ha detallats els horaris del que s’ha de fer, personal local necessari, horaris dels àpats (d’acord amb els horaris del país que visitem) i indicacions sobre aspectes concrets.
Aquests horaris poden variar lleugerament, sobretot el segon dia de funció (i successius si n’hi ha més), començant una mica més tard si no hi ha res a retocar. El que sí que sempre es fa és un assaig abans de la funció, sigui per repassar parts de l’espectacle o sigui com a escalfament. En alguns llocs on hi he estem alguns dies fins i tot es fa servir aquest espai d’assaig com a classe pels bailaores, impartida ja sigui per la María o per en José Barrios, coreògraf de la Compañía.
Totes les funcions es graven en vídeo i en àudio. La María es mira la gravació d’una funció abans de la següent i si cal comenta coses, ja siguin del baile, de la música, del so, de les llums… Malgrat que el micro de la càmera no sigui gran cosa sí que li serveix de referència per si he entrat una veu una mica fluixa, algun instrument tard o qualsevol incidència que hi hagi hagut durant l’espectacle. No val a badar!
De les gravacions d’àudio es guarden les millors de cada espectacle, per poder ser recuperades quan calgui per premsa, assajos o per repassar un espectacle.
Sobre la qualitat del material i eficiència del personal tècnic que ens trobem pel món aquesta varia força segons els llocs. Ni perquè sigui a l’estranger és millor ni perquè sigui a Espanya és pitjor. A Espanya hi ha grans teatres amb molt bons equips tècnics, de producció i de personal i a països teòricament més avançats ens hem trobat pitjor qualitat i tracte. Sí que països menys desenvoluapts tens més números de trobar-te pitjor qualitat.
I bàsicament, a grans trets, aquests serien els principals aspectes tècnics i de producció.
