de l’11 al 13/4/13
Segueix la gira. El 8 tornàvem de Canadà i el 10 marxàvem cap a Baden Baden, a Alemanya. Dues nits de 8 hores seguides de dormir al llit de casa, més pel cansament que no pas per la manca de jetlag, ja que una vegada més descansat, aquest va aparèixer a Alemanya. Però va ser força suportable.
Les dues funcions de Sevilla es van fer al
Festspielahaus, un dels bons teatres de concerts i d’òpera d’Alemanya, amb una bona acústica. Equip d&B (Q1 i QSub), taules de so Digico SD8 a fora i a monitors i el prec que em va fer el tècnic de so del teatre que intentés treballar a no més de 90 dBA, que el públic estava acostumat a actuacions acústiques i que no seria adient que el so fos agressiu. I així ho vaig fer, bàsicament perquè ja hi havia prou nivell i l’acústica hi ajudava. Hagués treballat una mica més alt de volum però vaja, tampoc era qüestió que el públic, d’una mitjana d’edad considerable, es sentís “agredit”. Abans de començar amb va venir un senyor a la taula a preguntar si l’espectacle era gaire sorollós, referintse al volum. Li vaig contestar que intentaria que no… Al final de l’espectacle ningú es va queixar i el tècnic local estava més que content.
Pel que fa a l’espectacle Sevilla, no l’havia fet mai a
PA, l’havia fet una vegada
a monitors el 2010. Un matí que teníem lliure a Montréal la setmana anterior a anar a Baden Baden, els tècnics vam repassar el vídeo amb la María i a les tardes, abans de les funcions d’Autorretrato, el vam assajar amb tota la Compañía. De fet l’únic que l’havia fet un munt de vegades era en Pau, el tècnic de llums, ni en Juanma -maquinària- ni en Pablo -regidor-, l’havien fet mai, ni tan sols una vegada com en Marc -una vegada a monitors- i jo. O sigui que tocava posar-se les piles i estar ben alerta. La major dificultat per en Marc i per mi era saber els moments precisos en què s’havien d’obrir i tancar canals, ni massa aviat ni massa tard, així com llençar els
tracks d’àudio en els moments adients, marcats per moviments de la María, dels bailaores o seguint la cadència dels aplaudiments del públic entre el final de tema i el
track següent.
Dels espectacles de la Pagés és el que més elements de la inocografia típica Andalusa presenta, i tot plegat ambientat als carrers de Sevilla. Com de costum, després de la descàrrega del camió, en Juanma es dedica a mesurar el terra per decidir amb en Pau on es començarà a muntar el terra acústic. Durant el muntatge rebem un cop de mà, posant farolillos, de la Beroiz, la noia d’Isarca Producciones que ens va acompanyar a Baden Baden. Ja se sap, persona nova que passa per l’escenari, foto i cap a Kurtibolos!
|
què, en Chema fa els monitors i en Marc toca el cajón? és el que es deia… |
|
moment de descans al camerino dels tècnics |
|
carrer de llums a prova de cops als turmells |
|
en Fyty i l’Ana abans de la funció |
I vinga, feina feta! Tots cap a l’autocar per anar a l’aeroport de Basilea, a dues hores de Baden Baden i cap a casa, a rentar roba i a preparar la maleta per tornar a marxar, aquesta vegada a Hong Kong.