Moscou (I): fent-me amic amb l’Stagetec Aurus

Dos anys després d’haver-hi fet l’espectacle Autorretrato amb la Compañía María Pagés -en aquest espectacle encara hi feia de tècnic de monitors en aquells temps-, hi hem tornat amb Utopía.  Hi arribem el 6 després de la curta estada al Festival de Førde (Noruega).  El 7 fem el muntatge i del dilluns 8 al diumenge 14 les funcions.  El lloc, el Teatre Mossobeta, que ja coneixíem, així com a part del personal, cosa que fa més fàcil la nostra entrada.  Ja no em sorprèn la sobrietat del teatre i les condicions en les que hi
treballen.  Fins i tot trobo que, almenys pel que fa al so, estan més
organitzats que fa dos anys.  Les actuacions es fan dins del Festival Internacional de Teatre Chekhov.  

Algunes imatges del teatre, amb el foyeur, el camerino dels tècnics, la cantina -menjar casolà i econòmic- i del muntatge (els plànols de llums, els motorets de les línies…).

Durant la primavera vaig rebre un parell de trucades del responsable de
so, en Valery, i ja havíem confirmat el contrarider per correu electrònic. Sí, podeu
fer l’acudit que m’ha fet algú: dice que van un ruso y un “polaco” hablando en inglés… De fet no negaré que van ser converses difícils.  Fins que no vaig rebre per escrit el que suposava que havíem parlat per telèfon no vaig estar del tot tranquil.

El sistema de so estava format per 3 LA ARC + 1 sub ARC volats per costat i 2 Fohhn PT7 + 1 PS7 per costat, estacats a banda i banda del prosceni. La taula era una Stagetec Aurus, probablement una de les milors taules de so que hauré tocat mai en la vida però que malgrat la seva altíssima qualitat general i les excel.lències que me’n deia en Dimitri -el rus que em va fer l’assistència-, continuo pensant que pel que concepte que jo tinc de directe, de gira, de música, de rapidesa, no és apropiada, més avall explico el perquè.  A monitors hi havia una Stagetec Crescendo, més petita que l’Aureus.  Els monitors eren 8 Fohhn RT4 com a sidefills i l’escolta i 3 Meyer Sond UPA1 com a monitors de terra.  La microfonia, llevat dels 9 micros de terra que no eren Crown PCC160, eren AKG547 (què hi farem!), era tota la que demanàvem (DPA4066, Sennheiser MKE2, etc.).

Tornant a la taula, és una gran taula per a broadcast, per a estudis de tv, ràdio, teatres d’òpera, instal.lacions fixes o events i concerts que s’hagin de retransmetre.  I malgrat que em diguin que a Rússia es fa servir molt per a directe, a mi no em va convèncer.  Repeteixo que és una gran taula, amb pantalles de molta ressolució, bons gràfics, bons potenciòmetres, un so excel.lent, un sistema de configuració de matrius molt potent, una dinàmica que és l’enveja de la majoria de taules digitals, així com el channel strip, sens dubte -amb permís de Midas XL8 i sèrie PRO- dels millors en taules digitals, amb accessos directes a tots els paràmetres, amb potènciòmetres reals.  Però aquí rau la meva principal queixa: no m’agraden gens els potenciòmetres rotatoris tipus pulsadors amb dobles funcions.  Ni que cada grup de potenciòmetres pugui tenir quatre funcions a la vegada.  En absolut.  Cada canal té quatre potenciòmetres rotatoris dobles (dalt i baix) que corresponen als auxiliars 1-8.  Si apretes el primer, els quatre passen a funció limitador, el segon a compressor, el tercer a porta-expansor i el quart a auxiliars.  A la pantalla et surt què tens durant uns segons i després hi queda el gràfic corresponent fixe.  Si bades, com em va passar a mi, et pots trobar que et penses que estàs pujant un auxiliar però estàs pujant, i ràpid, el nivell de sortida del compressor.  Us imagineu el resultat, no?  +24dB d’augment sobtat de nivell del canal corresponent cap al sistema.  Vaig ser ràpid i vaig baixar el canal.  Em vaig girar cap a en Dimitri, jo enfadat per l’error, i li vaig dir que no m’agradava la taula ni les dobles funcions de potenciòmetres.  Li deuria dir molt sec perquè no em va respondre fins que em va veure més calmat.  Ha ha ha ha!!!  I després em diu, home, has de mirar a la pantalla què tens seleccionat! Doncs per això mateix no m’agrada.  Un potènciòmetre, una funció. Fàcil d’entendre, no? Concepte d’immediatesa, rapidesa.  No estic a un estudi, no treballo sempre amb la mateixa taula, no tinc molt de temps per fer proves de so.  En directe canvio sovint la quantitat d’efectes que envio, reajusto compressors, no puc estar pensant què tinc als potenciòmetres.

Per sort al mòdul central tens tots els controls per separat, pel que vaig optar per ajustar els compressors des d’allà i els auxiliars des de cada canal.  L’EQ també el feia anar des de cada canal, cosa que sí, és més ràpid que no seleccionar un canal i anar als controls globals per a tots els canals, com en totes les taules digitals.  Altra cop doble funció de Q o freq en un potènciòmetre, com en les Venue, però a això ja hi estic més acostumat (tampoc m’agrada, eh?).  A més dels quatre talls hi ha HPF i LPF per separat i pots triar el pendent per octava.  El guany és doble (el de dalt és un trim, el de baix és el preamplificador) i es troba a la part de baix del canal.  Després vindria, cap a dalt, el panorama, filtres, EQ i els quatre potenciòmetres que he descrit abans.

El sistema de matrius funciona com a sumatoris.  Els canals es poden assignar a sumatoris (sortides), o bé a subgrups i aquests a sumatoris.  No hi ha un nivell del que vols enviar, com en las matrius a partir del master de la taula.  De fet no hi ha un master amb el que puguis pujar o baixar tot el sistema de so si es fa la distribució des de la taula.  O el rus no el va fer perquè havia de crear un altre projecte i això “portava temps”, em deia, quan li demanava el que volia.  De fet quasi vaig aconseguir tot el que li vaig demanar de control del sistema.  A l’úlitm dia em va dir que ell no era tècnic de sistemes, que era tècnic de monitors.  Penso que segur que es pot fer.  Com també tenir un talk back, que no vaig tenir.  Em van connectar un micro UHF a la taula de monitors i au, quan vulguis parlar l’engeges.

La taula no té equalizadors gràfics ni efectes, han de ser externs.  O
sigui que no tenia eq gràfics pel subgrup dels micros de terra, tot i
que no va ser greu.  I pel sistema de so feia servir els paramètrics de
les sortides, com de fet ja faig sempre.  Sí que hagués agraït un eq gràfic al master, per tenir-lo en cas d’emergència, però com que tampoc hi havia master…

Em va semblar que no es podien lincar els canals com tu vulguessis, només 1-2, 3-4, 5-6, etc. (com en Yamaha PM5), tot i que tampoc li vaig preguntar, ho vaig estar experimentant jo.

La taula funciona amb Unix, però té un PC incorporat, amb Windows, per fer funcions de configuració, guardar, carregar, creació de projectes, etc.  El projecte guardat al PC es pot gravar després directament a la taula i ja no penja d’ell.  Vaig preguntar el perquè arriscant-me a rebre una altra explicació magnífica de les virtuts de la taula, però no va ser així.  Pel que vaig entendre el PC existeix per poder treballar independent de la taula, i també amb la versió fora de línia.  Segur que hi ha més raons, però no vam aprofundir en el tema.

De sobte vaig detectar un bug a la pantalla i el rus va posar cara de què està passant aquí?  Al costat del meter central a les pantalles dels mòduls de canal pots escollir si t’apareix el meter del compressor, limitador o porta.  Però no pots barrejar-los.  Doncs en un parell de canals apareixien els limitadors en comptes dels compressors, que era com estaven configurades les pantalles.  Reconfiguració i tot arreglat, au!

Bé, i del reguitzell de botonets que té la taula poca cosa en puc explicar.  Funcions i més funcions de les que en vaig fer servir unes poques: copiar, enganxar, seleccionar què volia copiar, cridar un canal per número de canal (o una sortida), selecció de capes, peak hold, meters en PFL o AFL i no gaire res més.  Realment calen moltes hores per agafar agilitat en trobar els botons.  Hi ha botons molt i molt juntets com per anar ràpid a mutejar i desmutejar canals, o a apretar altres funcions.

Preu a Europa del sistema mínim de taula, rack d’escenari i rack de control: uns 200.000 €.  Sí, heu llegit bé.  Sabeu com la transportaven? Embolicada en film de plàstic i a dins d’una furgoneta, al terra, sense flight case.

Final de la primera crònica de Rússia.  En uns pocs dies la segona.