Flamenco y Poesía a Ljubjana

Mala combinació la de Moscou-Ljubljana.  Dilluns 15 arribava a la nit a Barcelona després de 15 dies fora, anava cap a casa a Bescanó, dormia 6 horetes, i dimarts 16 al migdia agafava un vol cap a Zurich per després anar a la capital d’Eslovènia.  La part positiva va ser deixar la maleta grossa amb tota la roba bruta de Noruega i Rússia i agafar la maleta petita.  A l’aeroport de Zurich hi passem unes quantes hores amb els tècnics que venen de Madrid, en Pau i en Pablo.  Tornem a fer un Flamenco y Poesía, format reduït de músics, bailaores i tècnics.  Els preus a aquest aeroport són potser més cars que a d’altres aeroports.  Com claven!

Arribem de nit a l’hotel, cap a quarts d’onze.  I es veu que aquí això és molt tard.  El restaurant de l’hotel ha tancat a les 22.  Estem a 10-15 minuts de la ciutat, i allà els restaurants també tanquen a les 22, ens diuen.  Només queda algun entrepà al bar de l’hotel, i encara pels pèls.  Ens mengem els últims que els quedaven.

L’endemà al matí anem cap a l’espai del bolo, un exterior al pati d’un edifici històric cobert per una superfície que afavoreix les reflexions.  Comencem bé.  A més, he de fer els monitors des la taula de FOH (front of house) i estic força lluny de l’escenari.   L’escenari està limitat per unes parets artificials de plàstic per afavorir la sonoritat dels concerts acústics.  Però en un concert amplificat no ajuden gaire.  Em sembla que no triomfaré gaire en aquest bolo.  Al final del bolo el comentari de la María ve ser: bueno Kurti, el sonido, al menos dentro, ha sido regular hoy… I jo diguent que sí, que ja ho sé i explicant-li els motius.  Nanos, va com va!

Busquem la part positiva una altra vegada: que bonica que és aquesta ciutat, com a mínim el centre històric, per on he pogut fer un parell de passejadetes.  Ei, i que ben ajustat que estava l’equip de so (d&b Q1/7).  La resta, taula Digico SD9, monitors LA 115 XT Hiq, micros DPA4066, DPA4061 i Crown PCC160.  Llàstima de l’acústica i d’estar tant lluny de l’escenari, no tenia percepció del que estava passant.

Au, pim pam, cap casa! Els Flamenco y Poesía son així, arribar i moldre.  I encara aquesta vegada vam tenir un dia de muntatge, ja que normalment el muntatge i la funció es fan el mateix dia.  Com que es tractava d’un exterior i s’havia d’enfocar de nit no es podia fer tot en un mateix dia.  Quines ganes d’arribar a casa, hi passarem quatre dies mal comptats abans d’anar cap al Líban.