del 19 al 22/9/13
Al sopar de final de gira que vam fer anticipadament a Moscou al juliol, abans del darrer bolo al Líban, la María ens va preguntar que quin o quins eren els espectacles que més ens agradaven. Una majoria vam coincidir que era Utopía, a més d’Autorretrato. Crec que és l’espectacle de la Compañía que n’he fet més funcions i sense cap mena de dubte el que més m’agrada.
El cap de setmana passat va ser el torn de fer-lo a Lisboa, al
Culturgest, el centre cultural de la Fundação Caixa Geral de Depósitos de Portugal. Hotel i teatre separats per uns 450 metres. Cantina al centre cultural i restaurants al voltant del mateix. Resultat: no m’he mogut més de 800-1000 metres al voltant de l’hotel i el teatre. Ja se sap, això és així. Quan es fa només una funció no hi ha temps per res. N’haguessim fet dues o tres encara hauríem anat al barri d’Alfama, al Bairro Alto… A més aquesta vegada els vols han fet que arribessim a Lisboa la nit del dijous i marxessim a quarts de sis del matí de l’hotel el diumenge.
L’auditori era un espai mitjà, acollidor, amb molta fusta, moqueta, amb un gran finestral al fons, que ens va permetre fer una part del muntatge amb llum natural, i amb un bon equipament de so. I el més important, amb un personal eficient i molt trempat que ens va fer molt fàcil la nostra feina.
Sistema de so: Meyer Sound Melodie (8 altaveus per costat) + cluster Meyer Sound M1D (7 altaveus); subgreus Meyer Sound 600HP (2 per costat), frontfill 4 UPM-1P
Taula FOH: Heritage 3000
Dinàmica: 4 dbx 1066, 1 BSS DPR 404, 12 dbx 1046
Efectes: Lexicon PCM70 i PCM91, TC 4000 i Fireworx
Processador del sistema: Galileo
Sistema Klark Teknik Helix d’equalitzadors gràfics
Monitors: 8 Meyer Sound UPJ-1P volats i 4 UM-1P de terra
Control de monitors: Yamaha PM1D
Microfonia Sennheiser MKE2 (instruments), les DPA4066 pròpies per a dues veus, Sennheiser HSP2 per a l’altra veu i de reserva, Crown PCC 160 pel terra (algun dia explicaré perquè aquest micro és únic i no hi ha equivalència acceptable per més que intentin vendre’t la moto de tant en tant).
Sé que treballar amb analògic està passant a la història, però quan et trobes una taula de so i un equipament extern així, t’ho passes molt bé! Tot i que reconec que vaig una mica més lent que amb taules digitals, per una qüestió de pràctica. Fins i tot un dels guitarristes, en Ruben, em va dir: “Kurti, ¿aún no estás de probarme? ¡si tu nunca tardas tanto! I després ves i explica-li que és perquè tens una taula anlògica, que no estan per romanços aquesta gent!
No, no és l’equalitzador del sistema de so! És el del subgrup dels micros de terra.
Ui, un motor marcat, pinta a marron.
Aquests flamencos no paren mai! No, si no estaven assajant res de l’espectacle, era una altra cosa, però a una hora de començar-lo i a l’exterior de l’entrada d’artistes.
Quin parell en Juanma i en Pablo! Per aquelles coses de proximitat a l’hora de treballar hi ha dues parelles molt ben definides entre els tècnics, aquests dos per una banda (maquinista i regidor d’escenari/coordinador tècnic) i en Marc i jo (monitors i PA). En Pau (llums) sembla que vagi més per lliure. I com a bones parelles hi ha moments de tot, de calma i de discussions, d’amor i d’odi (però controlat i suau, eh?). Ha ha ha!
1 Comment
Collons quin equipament analógic tant txulo, només falta un SPX990,un KT360 i algun DBX160 per acabar de tindre tots el clàssics. jejeje
Lo de la PM1D per monitors es simesno curiós oi?
salutacions