Impacte sonor de la música en el seus intèrprets i tècnics
Uau! Lucas Martínez&Félix Rossy Quintet
30/11/2013
Segones minicolònies d’assaig d’Els Amics de les Arts
12/12/2013
10/12/13
Fa uns dies en Tete i jo, com a tècnics de so d’Els Amics de les Arts, vam anar a l’Instituto Auditivo Salesa de Barcelona per participar a l’estudi IMPACTE SONOR DE LA MÚSICA EN EL SEUS INTÈRPRETS I TÈCNICS.
 |
| foto extreta de la Viquipèdia |
Us en faig un resum a partir de la informació facilitada molt amablement pel mateix Institut. La responsable de l’estudi és la Fundación Salesa i és l’Institut qui en realitza les proves. Conèixer els professionals de l’Institut Salesa, amb el senyors Pere i Enrique Salesa al capdavant ha estat una bona experiència. Va ser molt gratificant a nivell professional i humà conversar amb el Sr. Pere sobre acúfens, timpans, cèl.lules ciliades, protectors auditius, etc, a més de les petites pors que un té com a tècnic, pel vessant psicològic de les voltes que arribem a donar sobre problemes que no ho són tant.
L’estudi, a on hi participaran més grups i que es troba en la seva fase inicial, té com objectiu estudiar els efectes del soroll a l’audició dels músics i de les persones sotmeses a nivells de soroll important com DJ’s, tècnics de so, de llums, backliners, etc, ja que aquests nivells suposen un risc per a la nostra salut auditiva i un greu problema pel nostre futur professional. Les possibles lesions es poden manifestar com pèrdua auditiva, acúfens i hiperacúsia.
Aquest estudi, pioner a Espanya, pretén prevenir i detectar lesions abans que es produeixi una lesió greu, i aquesta és la novetat, que no existeix cap investigació que ho detecti abans que sigui massa tard. La hipòtesi de treball és demostrar-ne empíricament l’evolució i anticipar-se a una lesió.
Estadísticament hi ha un risc de pèrdua auditiva per una exposició de 40 hores setmanals a un nivell equivalent a 85 dBA. Cada vegada que reduïm a la meitat el temps d’exposició el nivell permissible s’eleva 3 dB, que és el doble de volum. Per 20 hores setmanals el risc està a 88 dBA, per 10 hores a 91 dBA, per 5 hores a 95 dBA.
El nivell de soroll que pateix un músic en un concert ve del
propi instrument però també del provocat pels altres
músics. S’estima que el 52% dels músics d’una orquestra simfònica tenen
alguna pèrdua auditiva per un 30% dels músics de rock. El que pateix el públic està clar d’on ve: dels equips de so. Una dada pels que escolten música amb auriculars: considerant
que la intensitat d’un reproductor de MP3 pot ser de l’ordre de 85-90 dBA i
l’exposició setmanal s’estima en unes 10 hores es pot assegurar que hi ha un
risc positiu de lesió auditiva. Quan vaig pel carrer i sento la música d’algú que l’escolta a tot volum pels auriculars sempre em venen ganes de dir-li aquestes coses.
propi instrument però també del provocat pels altres
músics. S’estima que el 52% dels músics d’una orquestra simfònica tenen
alguna pèrdua auditiva per un 30% dels músics de rock. El que pateix el públic està clar d’on ve: dels equips de so. Una dada pels que escolten música amb auriculars: considerant
que la intensitat d’un reproductor de MP3 pot ser de l’ordre de 85-90 dBA i
l’exposició setmanal s’estima en unes 10 hores es pot assegurar que hi ha un
risc positiu de lesió auditiva. Quan vaig pel carrer i sento la música d’algú que l’escolta a tot volum pels auriculars sempre em venen ganes de dir-li aquestes coses.
Aquesta investigació es divideix en 4 fases:
- 1a fase – exploracions audiològiques: audiometria, impedanciometria (timpanometria, reflex estapedial) i otoemissions acústiques. No entraré en detalls tècnics de cada una però m’ha sorprès molt aquesta darrera prova de les otoemissions acústiques, que permet detectar precoçment una lesió auditiva. Una pèrdua per lesió del 20% de les cèl.lules ciliades externes no s’evidencia en una audiometria però sí a les otoemissions acústiques.
- 2a fase – hàbits de soroll dels professionals estudiats: qüestionari sobre els hàbits de soroll dels músics i tècnics.
- 3a fase – repetició de les exploracions audiològiques al cap de 6 mesos per comparar dades i obtenir-ne l’evolució.
- 4a fase – mesures de soroll a ensajos i concerts dels individus estudiats.
La recollida de dades durarà uns 6 mesos i després s’analitzaran per determinar si la informació recollida és vàlida.
Perquè us en feu una idea de a quins
volums estem exposats en un concert, en el cas d’Els Amics de les Art, i
amb mesures des de la meva posició a la taula de so, el nivell acostuma
a ser entre 95 i 105 dBA depenent del reciente (actuació en recinte
tancat o obert, amb bona o mala acústica, amb més o menys públic que
requereix més o menys volum, etc). I nosaltres no som ni de bon tros
els més sorollosos, en un concert de rock dur i de tècnics amb altres
maneres de treballar dels 105-110 dBA no baixen, i poden estar més amunt
i amb pics superiors als 120 dBA. Cal tenir en compte que aquests nivells no acostumen a ser sostinguts com per exemple els que sí que es donen en una discoteca.
Els que em coneixeu sabeu que quan no estic fent taula i vaig a un
concert o de festa porto quasi sempre “taps” (protectors auditius fets a mida, per ser més exactes) amb un filtre
que atenua 25 dB el soroll per igual en totes les freqüències.
volums estem exposats en un concert, en el cas d’Els Amics de les Art, i
amb mesures des de la meva posició a la taula de so, el nivell acostuma
a ser entre 95 i 105 dBA depenent del reciente (actuació en recinte
tancat o obert, amb bona o mala acústica, amb més o menys públic que
requereix més o menys volum, etc). I nosaltres no som ni de bon tros
els més sorollosos, en un concert de rock dur i de tècnics amb altres
maneres de treballar dels 105-110 dBA no baixen, i poden estar més amunt
i amb pics superiors als 120 dBA. Cal tenir en compte que aquests nivells no acostumen a ser sostinguts com per exemple els que sí que es donen en una discoteca.
Els que em coneixeu sabeu que quan no estic fent taula i vaig a un
concert o de festa porto quasi sempre “taps” (protectors auditius fets a mida, per ser més exactes) amb un filtre
que atenua 25 dB el soroll per igual en totes les freqüències.
A la passada gira amb Els Amics de les Arts vam eliminar els monitors d’ells quatre i del bateria i els vam substituir per auriculars (els IEM, in ear monitor), que permet que s’escoltin a un volum inferior al del monitor i amb molta més qualitat. Després dels primers bolos de l’Espècies per Catalogar de les primeres coses que deien després d’acabar els concerts era que no tenien el “fregit” a les orelles com quan treballavem amb monitors normals.
I per acabar un regalet perquè alguns (suposo que sobretot els que sou tècnics) pogueu fer el xafarder… Els resultats de la meva audiometria. La resta de proves també han sortit satisfactòries. Pel que fa a l’audiometria fa anys un otorrino em va dir “jove! que Déu et conservi l’oïda!”, i de moment sembla que és així. La lleugera caiguda a l’orella esquerra dels 4000 Hz i 6000 Hz és habitual en els humans. Els valors entre 0 i 20 dB de caiguda són els que es considera que entren dins de la normalitat. En canvia a l’orella dreta no hi ha aquesta caiguda, però sí als 3000 Hz i als 8000 Hz, res greu, però. També als 250 Hz. A les dues orelles sento lleugerament més de l’habitual els 2000 Hz i a l’esquerra també els 1000 Hz. En ambdues hi ha una lleugera caiguda als 125 Hz.
Apa, quin post avui, potser una mica dens pels que no sou del “mundillo”, però per mi és molt interessant. I sobretot si estàs bé de l’oïda, és clar!