Flamenco y Poesía a Fuenlabrada

Primer bolo de l’any amb la Compañía María Pagés, a las XXX Jornadas Flamencas de Fuenlabrada, una de les cites importants del flamenc a Espanya, on hem compartit cartell amb Miguel Poveda y la Fundación Antonio Gades.  Hi hem fet Flamenco y Poesía, i els músics i bailaores han brodat l’actuació amb intensitat, concentració i donant-ho tot.  Buf, el moment de la saeta és d’emoció i pell de gallina, d’aquells moments en què he de fer l’esforç de tornar a la terra i posar els dits a la taula de mescles

Aquest és l’enllaç al Flickr de l’Ayuntamiento de Fuenlabrada, d’on he tret aquestes bones fotos.  Des de la meva posició a control, si normalment ja costa fer fotos correctes, avui era missió impossible, estava massa lluny.

Hoy era la última función del bailaor Rubén Puertas -en primer término- con la Compañía.  Esta foto de minutos antes de empezar el ensayo general es la imagen del sentimiento y unión que demuestran día tras días los bailaores y bailaoras de María Pagés.  Un corazón, un espíritu, un pasarlo bien bailando y flamenqueando, no sólo en los escenarios, sinó también fuera de ellos.  Rubén, ha sido un placer concocerte y espero que nos volvamos a cruzar algún día.  Un abrazo y un beso muy fuerte.

D’aspectes tècnics ha estat un bolo amb unes molt bones condicions: d&b a PA, Yamaha PM5D RH de control amb un Lexicon 480 de reverb que ha fet delícies a les veus dels cantaores, una bona acústica de la sala i, malgrat tenir el control a dalt de tot de tot de la grada, molt dreta, el bon disseny de l’equip de so que han fet la gent de Milán Acústica ha permès una bona cobertura i arribada d’aguts fins a dalt de tot.  Bravo!

I com a curiositat, ha estat dels pocs bolos on hem pogut posar els altaveus del frontfill, per cobrir les dos o tres primeres files, a sobre l’escenari, ja que no tapaven els peus dels bailaores.  Ells ulls de les persones de primera fila quedaven per sobre d’ells.  Això passa un 5% de les vegades en bolos de dansa.  Normalment els problemes són per cobrir les primeres files, especialment a la part central.

Els Flamenco y Poesía acostumen a ser bolos d’un sol dia, ja que no hi ha escenografia, hi ha menys músics, a vegades menys bailaores i tècnicament no requereix d’un gran muntatge.  Tampoc portem tècnic de monitors, si no hi ha taula de monitors ni tècnic ho faig jo des de la taula de PA -cosa que no m’agrada gaire…-, però avui sí que n’hi havia, i bé, per cert.