La Fàbrica de Somnis al Teatre de Salt

La Fàbrica de Somnis, el musical de País de Cotó, una bona manera de començar aquest diumenge tan radiant de primavera que ha fet avui.

8 del matí, quina mandra que fa aixecar-se després de no haver dormit totes les hores que hagués volgut.  Va, amunt i cap al Teatre de Salt, tot sigui dit, a 5 minuts en cotxe de casa.  I 5 són 5, ni un més ni un menys.  Allà em trobo amb la gran parella que formen en David i en Xicu, els tècnics del Teatre de Salt amb qui és un plaer treballar pel tarannà positiu que tenen, pels somriures, per les bromes (ai les bromes…).

De mica en mica van arribant els músics, fem les proves de so, una mica d’assaig i vinga, a les 12 comença la funció amb una bona entrada de públic.  Al meu costat la Fanny, amb la il·lluminació, i jo amb la Yamaha 01 de les “velles”, fins i tot m’ha fet gràcia trobar-la després d’anys de no fer cap bolo amb aquest model.

Set hores, set ingredients.  La trama va avançant a ritme de les cançons alegres i positives.  La mainada i els que ja no ho són tant s’ho passen d’allò més bé.  A control també ens ho passem bé: cantem, ballem, riguem, bé, sobretot jo.  Tenia son i m’he pres una Coca-Cola i ja se sap què passa, no en prenc mai, ni cafè, i és clar…