2/5/14
Ja hem fet els tres primers dies d’
stage amb
Els Amics de les Arts en un teatre de Catalunya, de dilluns a dimecres d’aquesta setmana. Horari de 10:00 del matí a 19:00 de la tarda, parant per dinar. Dilluns va ser un dia únicament tècnic, de muntatge i proves de so, que va fer en Carles Xirgo amb qui farem tots els bolos de la gira, ja que tant ell com jo estem amb més grups i ens hem d’anar cobrint la feina que no podem fer per solapament de dates. El plantejament inicial és que ell faci els que jo no pugui fer i algun més distribuït estratègicament per tal que no perdi contacte amb la gira.
Dimarts al matí vam repetir les proves de so, però aquesta vegada les vaig fer jo, i és que cada un farà servir la seva sessió a la taula. Ja ho diu la dita: cada maestrillo con su librillo. Una vegada fetes les proves vam començar a passar temes, una vegada i una altra. Dimecres més del mateix, tocar, tocar i tocar i a la tarda vam fer un passi sencer, amb el primer repertori de la gira. I mentres els de so anem fent, en Jorge, el tècnic de llums, va provant coses vàries amb leds, focus mòbils, tòtems i demés. El que es veu a la foto no és com serà a la realitat, hi falten algunes coses que ja veureu més endavant…
El so en el directe

El dia que vaig escoltar el disc ja acabat vaig tenir clar des del primer instant com havíem de sonar en directe aquesta gira. La bateria i el baix hi són més presents, els cops de goliat i algun baix octavat que va excitar el subgreu dels altaveus de casa em van agradar, en directe ha de sonar així (o més!). A la bateria hi ha un segona caixa que dóna un toc característic a algunes cançons. La guitarra elèctrica té més pes que en d’altres discos. A l’ampli d’en Ferran hi hem posat dos micròfons diferents i jugarem amb equalitzacions i panorames. Amb el Moog que fa anar l’Edu utilitzem algun preset que no havíem fet servir mai. Els Hammonds són més variats i molt acurats en el so, en Dani ho té tot apamadíssim i ben calibrat. Les acústiques d’en Joan Enric estan més treballades i en alguns temes hi ha detalls d’aquells que són bàsics en la mescla. Tant en Ferran com en en Joan Enric com en Pol han ampliat la dotació de pedals per a les guitarres. Les quatre veus d’Els Amics més les d’en Pol i en Ramon creen uns
ambients molt rics en harmonies que obren encara més les possiblitats de
mescla. I així un etcètera de detalls i detallets que ja estem estudiant per no perdre’n ni un en directe.
Personalment crec que aquest disc és el més madur musicalment de tot el
que han fet fins ara Els Amics de les Arts. Les línies melòdiques,
cromàtiques, recursos harmònics, la composició en general, les veus, etc. han anat evolucionant i casualment s’apropen més cap als meus gustos musicals, almenys en el pop-rock, ja que també en tinc en d’altres estils. La trempera que ja he experimentat a l’stage mesclant els nous temes és un bon senyal.
Plugins amb el Multirack de Waves i Premium de la CL5
Hem decidit explotar al màxim que poguem les possiblitats tècniques que ens ofereix la taula que avançava a la primera part d’aquestes entrades tècniques que portaríem de gira, una Yamaha CL5. És així com mitjançant el protocol Dante d’ethernet utilitzarem el Multirack de Waves amb alguns plugins per tal de reproduir alguns efectes del disc. Ara com ara fem servir tres plugins, el King’s Microphones, el Morphoder Synt Vocoder i un simulador d’amplificador de guitarra. Els tres plugins es fan servir en algun moment concret per a alguna o algunes de les veus. Això implica fer servir snapshots per tal de carregar cada plugin quan sigui necessari.
A més a més, de moment, farem servir dos dels plugins Premium de la taula, el Tube Tech Program EQ-1A (com el Pultec) per a les veus d’Els Amics i el 5043 Portico Compressor (Neve) per a la compressió paral·lela de la bateria mitjançant dos subgrups, un sense comprimir i l’altre comprimit.
Doble control de so quan sigui necessari
Tal i com estem configurant la taula de so, doblant alguns canals, utlitzant els plugins interns i els externs, planificant fins al més mínim detall la distribució dels canals a les capes per tal de ser ràpids en l’accés, i ja que portem quasi el 50% de la microfonia i per tant les equalitzacions d’aquests canals seran bàsicament les mateixes, la taula passa a formar part de l’actuació i del material que farem servir a la gira, com si fos un instrument més. Això ens permetrà, com ja explicava a l’anterior entrada, dedicar-nos a optimitzar els sistemes de so que trobem -sobretot en espais tancats- i ser més eficients en les proves de so.
Això implica que quan tinguem una actuació on hi hagi més grups, si l’empresa de so corresponent munta una taula diferent a la Yamaha CL5 serà necessari muntar el doble control, llevat de casos de força major a on això no es podrà fer. Tècnicament no és complicat, caldrà disposar d’un splitter per tal de fer arribar el senyal a la taula de l’empresa i a la nostra taula.
La taula de monitors
A monitors la taula que demanem hauria de ser d’aquests tres models de Yamaha: o CL5, o PM5 o M7CL, ja que les sessions es poden convertir sense cap problema entre elles i l’stage l’estem fent amb una M7CL de 48 canals. Al portar 6 enviaments en estèreo, tots amb auriculars, i amb una mescla molt acurada amb canals doblats, eq, compressors, efectes, etc. fa que al començar de zero una prova de so a monitors en el temps habitual de prova sigui difícil d’assolir uns resultats òptims. Un altre factor a tenir en compte és que són quatre veus principals, i per tant, els requeriments són majors que si fos una sola veu principal més la banda. Imagineu les necessitats d’un cantant multiplicat per quatre, i a més molt detallistes. En Tete ho sap prou bé!
Durant els darrer mesos ha estat parlant amb diferents tècnics que també treballen amb IEM (in ear monitors) per tal d’intercanviar opinions, a més de casualment haver de fer en un festival alguns grups que porten IEM a monitors, i de llarg, el grup amb més dificultat tècnica són Els Amics de les Arts.
La setmana que ve, tres dies més d’stage i el 9 el primer bolo. Hi ha ganes, moltes ganes de gira. Aviat un nova entrada amb la tercera part dels detalls tècnics.
1 Comment
Si kurti, hi ha ganes, moltes ganes de gira !!!! I encara que nosaltres no ho visquem tant tècnicament com tu segur que la trempera tambè la tindrem !!!!
Gràcies pel kurtileaks , ens encata tenir notícies vostres i……..endavant que no queda res !!!!!!!!