El primer: amunt, molt amunt!
Ratafia de Fireluche a Sta. Coloma de Farners
06/05/2014
El català de l’any 2013
14/05/2014
9/5/14 Lleida
Mai. Mai havia vist a Els Amics de les Arts sortir així a un escenari, amb tanta actitud, tan llançats i tan segurs. La processó segurament anava per dins, però de cares enfora la imatge que desprenien era de força i seguretat. I si us he de ser sincers no m’ho esperava. Creia que faríem un bon concert però en el context d’un començament de gira, sense rodatge de directe, malgrat l’stage que havíem fet, amb molts nervis, amb algunes errades. Nervis n’hi havia, ja us ho asseguro. Però a l’abraçada en rotllana al camerino minuts abans de sortir a l’escenari i d’anar cap als controls la consigna era ben clara: nois, sortim a passar-ho bé, concentrem-nos, gaudim del concert i tot sortirà bé. I així va ser.
La rebuda per part del públic va ser de traca i mocador. Espectacular és poc. I l’ambient que es va mantenir durant tot el concert, fantàstic. Tan fantàstic i tan eixordador que el màster de la taula de so va anar pujant i pujant… i baixant i baixant quan podia. Buf, quin volum, m’hagués posat taps i tot. És clar que l’acústica de l’Auditori Municipal Enric Granados tampoc acompanya en actuacions amplificades, allò era el món de les reflexions, però crec que va sonar prou dignament. Això em van dir alguns dels fans més sincers que tenim. Quan no sona prou bé també m’ho diuen, eh?
Les proves de so les vam acabar una hora abans de l’actuació. El sopar el vam fer al còmode espai que hi havia al costat del camerino, tranquil, ample, agradable. Van bé aquestes estones de calma entre el final de les proves i l’actuació quan va tan seguida. I si a sobre el catering és bo encara més. Que si unes amanides, macarrons, pollastre… Caram, ara que ho escric me n’adono que és ben bé com un menú infantil…
En Jorge va fer el seu primer bolo com a tècnic d’il·luminació d’Els Amics. Pose de tio dur abans de començar l’actuació, així m’agrada, també amb actitud!
I en acabar, després del segon bis improvisat davant la insistència del públic, brindis amb ratafia que em va portar en Guillem d’Els Gomets Verds, que com no podia ser d’una altra manera, ja la van liar al primer bolo. Així m’agrada, fent caliu!
Ja hi som pel tros, començant a voltar amunt i avall, recuperant sensacions, connectant amb el públic i notant a flor de pell aquesta energia que t’empeny amunt. Però com acostumo a pensar i a dir, els peus sempre han de tocar a terra cada dia i a cada actuació.
Que continuï així aquesta gira que acabem de començar!
2 Comments
Va ser un honor poder viure una gira des del primer concert i des del minut 0 !!!!! Jo no se si se n'havia fet cap d'igual però és cert, BRUTAL !!!!!!!!!!!
M'en alegro que us guièssiu pel cor i anèssiu a disfrutar, la fórmula va der bona, ja que com vosaltres, nosaltres vem disfrutar un munt…quin llistó més alt heu deixat !!!! Mare meva, quina gira ens espera !!!!!!!
Espero veièssis la nostra dino-mascota, també va disfrutar de valent.
Seguim, molts més concert, NO EN TENIM PROU !!!!!!
I……felicitats !!!!!!!
😉
Realment una passada de concert. M'esperava que anés bé, però també me l'esperava més light.
Ens espera una màgnifica gira 🙂
Carla Serra