Els primers tres de seguits

Després de la participació al Català de l’any arriben els primers concerts seguits en aquest començament de gira amb Els Amics de les Arts.  El dijous 15 al Jerusalem Club de València, el 16 a la festa major de Vilablereix i el 17 al Teatre Fortuny de Reus.

A València amb una Digico SD8 en comptes de la Yamaha CL5 que portem de gira i que avui s’ha fet servir a monitors. Bolo de batalla, de baixar a València amb ganes, per mantenir ponts cultural amb un país on sembla que no vulguin que existeixi la diversitat cultural i lingüística. Bolo d’intentar fer-ho sonar el millor possible malgrat l’acústica no excessivament bona de la sala.  Les proves de so les faig centrat al mig de la pista però a l’actuació estic a un costat per qüestions d’espai i seguretat.  El recurs d’anar fent escoltes amb els auriculars i comparar-ho amb la realitat tot fent incursions al mig del públic ha funcionat prou bé.

En Ramon s’ha vestit i ha posat per a l’ocasió.  Ells acaben amb les tovalloles al cap i suant la cansalada.  La temperatura de la sala s’ha enfilat amunt.  Després de l’actuació hi ha ronda de signatures i intercanvi d’opinons amb els i les fans tot fent uns beures.  Ha estat molt divertit.  Hem d’anar a dormir, que ens aixequem aviat.

A Vilablereix trobem el primer pavelló de la gira.  L’acústica no és del tot dolenta.  Em ve una amiga a dir-me que a davant no s’entenen les veus.  Mira que us ho he dit vegades que no us poseu a davant a de tot, i menys si veieu que hi ha molts de subgreus, ha ha ha!!  Després torna i diu que uns metres més enrere sona millor.  Gràcies!  Bé, i a davant també va millorar, segons rebo inputs per una altra banda.

A Reus retrobem el Teatre Fortuny, un espai que m’agrada per com és d’acollidor i pel bon tarannà que desprenen els seus tècnics. L’acústica avui ja és com ha de ser (o com voldria que fos sempre, és clar!), bona, i puc treballar més fi.  Ple a vessar, bon ambient, cares conegudes i molta alegria.

Tornant cap a Girona amb en Joan Enric, en Ferran i en Tete inaugurem la temporada de parades estratègiques a l’àrea del Montseny.  Un petit refrigeri sempre ajuda a acabar d’arribar sa i estalvis a casa.  I quan ja van de cap a buscar pàgines de chistes a internet i els van diguent mentres jo condueixo i tots ens tronxem de riure la cosa s’enfila fins a uns graus de ximpleria bastant elevats.  Grans moments!