Flamenco y Poesía a Sibiu (Romania)

del 8 a l’11/6/14

Quan et diuen que vas a fer un bolo a Romania i com a contrarider només has rebut un correu diguent que tot estarà ok presagies el pitjor.  No és perquè hagis de ser un malpensat,  però un contrarider sempre l’hauries de rebre per escrit. O sigui que amb una “fe cega” en el darrer correu rebut (quin remei), vaig iniciar el viatge cap a Sibiu.  Bescanó-Girona-Barcelona-Munic-Sibiu. Unes 10 hores de viatge.  Tampoc està tan lluny, però no és cap ciutat principal i per tant no hi ha vols directes.

A Munic em reuneixo amb en Juanma -regidor i maquinària- i en Pato, que avui substitueix en Pau a la il·luminació.  Avui no ve en Marc, en aquest espectacle, de més petit format, faig jo els monitors des de la taula de PA. Quan arribem a Sibiu un transfer ens ha de portar a l’hotel però no aconseguim arribar-hi: el centre de la ciutat està petat de gent gaudint d’espectacles de carrer del 21è Festival Internacional de Teatre.  Creuem la multitud amb les maletes i arribem a l’hotel, que sembla fet a mida per a excursions de la tercera edat a balnearis i a la recerca de repòs.  De fet la primera impressió en caminar pels carrers de la ciutat és un salt en el temps, uns quants anys enrere.

Sortim a la caça d’un resturant típic, a veure què tal és la cuina de Transilvània.  Com de costum la primera nit pringuem un mica, guiris com som, encara no hem tingut temps de conèixer a la gent del teatre i preguntar a on anar a menjar.  Tot i que l’endemà tampoc ho millorarem gaire, no disposem de gaire temps.

L’entrada al teatre ens suposa l’esforç de fer veure que tot allò és normal per a nosaltres, que hi estem acostumats, o que ja sabíem que ens ho trobaríem.  Cap cara entre el personal tècnic i de producció del teatre o del festival que manifesti una por de “a veure què diuen els de la Compañía, que ja sabem que aquí les coses estan malament i no hi podem fer-hi més”. Què va!  Total normalitat.  A veure, les coses estan atrotinades, més les de llums que les de so, però la funció es va poder fer prou dignament.  I ells també treballaven prou dignament, a la seva manera, però sempre endavant.

El montacàrregues tenia un cert perill, un motor amb una plataforma penjant de cadenes per on vam pujar el terra.  Sort d’en José Manuel, el camioner, que no va deixar pujar més planxes de cop, els de càrrega-descàrrega les volien pujar en la meitat de viatges.

El so, en comparació amb les llums, era glòria, i hi havia material en bon estat i de marca.  D’equip hi havia un Martin Audio W8LC, monitors Mackie de diferents models i gens adients per a l’ocasió, i com a sidefills uns Electrovoice prou correctes, però algun en mal estat.  La taula era una PreSonus Studio Live, no l’havia fet anar mai en ma vida.  El tècnic que em feia l’assistència em va muntar el portàtil per tenir una pantalla on veure informació dels canals -la taula no té pantalla-, i em va deixar el seu iPad -pocs n’hi havia per allà- per controlar-la remotament i així poder fer els monitors des de l’escenari, tot un luxe amb aquests flamencos!  L’únic entrebanc és que, segons em va dir -encara tinc els meus dubtes, tampoc ho he buscat-, no podia doblar canals i tenir-ne uns per a la PA i uns altres per als monitors, com faig habitualment en aquests casos.  Bé, no va ser cap drama però a dins hagués estat bé disposar d’un eq diferent del de fora.  Tanmateix, disposar d’equalitzador paramètric i gràfic a la vegada en cada enviament va ser una gran ajuda.

Poca estona lliure vam tenir, aquestes són fotos fetes durant els desplaçaments a peu del teatre a l’hotel o cap a algun restaurant.  El centre de la ciutat té un encant especial.

I altres moments: la María fent assaig musical amb els músics, en Pato al control d’il·luminació, més fotos de la funció i el Bombardier que cobria el trajecte Sibiu-Munic.  El viatge de tornada encara va ser més llarg.  Ens vam aixecar a les tres de la matinada i vaig arribar a casa cap a les 19:00.  L’escala a Munic va ser de quatre hores.  Això sí, passejant per l’aeroport vaig trobar un sala de repòs, amb silenci, butaques, sofàs… la vaig gaudir una bona estona!