Hora de Joglar, en Murphy i el plaer

28/6/14

La cosa va anar així: divendres 27 vaig anar a La Mirona a la final del Destaca’t per veure Hora de Joglar, un grup a qui vaig enganxar quan estaven gravant a Estudis Ground un dia que passava per allà.  Coneixia a alguns dels seus membres fruit de connexions garrotxines i sentia curiositat per veure’ls en directe.  Al segon o tercer tema de l’actuació en Sergi, el tècnic de La Mirona, que ja portava tota una tarda de proves amb quatre grups i tres de concert, em va dir, amb cara de mitja pena, que si els volia fer, que endavant, que ell ja estava saturat.  Doncs vinga vaaaaaa, cap a la taula s’ha dit!  I em va caure una mica de baba, no ho negaré; poder mesclar a bons músics, que t’agradi la música que fan i variar els estils que normalment fas és tot un plaer.

Després que guanyessin la final del concurs, tot xerrant amb ells, em diuen que l’endemà tenen bolo a Santa Pau, al Festival Descampat, i que el seu tècnic habitual no hi podia anar.  Jo tenia un altre bolo però ens l’havien anulat dos dies abans, amb el que la decisió de o quedar-me al sofà o pujar a la Garrotxa a passar-ho bé era fàcil, no?

Ara bé, jo ja em temia que el cabron aquest d’en Murphy estaria a l’aguait.  Tot era massa maco i massa senzill.  Bones vibracions, bona connexió amb ells, uns riures per aquí, unes cerveses per allà… Sí sí…  Les proves de so van anar bé.  A més, hi havia un bon equip, de l’empresa FEC: 6 caixes per banda del Nexo GEOS12, 4 Nexo CD18 de subgreus, una Yamaha M7CL-48ES a PA i 8 Nexo PS15 de monitors.  Quasi 30 canals (bateria, percussió, contrabaix, teclats, guitarra, trombó, saxo, violí, 1 veu principal i 3 coros) i haver de fer els 8 enviaments de monitors des de baix, seeeeeeee!! Ha ha ha!!

Quan, després de sopar i passejar pel poble, finalment comencem l’actuació, apareixen els misteris. Els que sou tècnics i podeu opinar al respecte sabeu que jo ni fumo substàncies estupefaents ni faig taula begut…

El teclat sonava menys que a les proves, i no era cosa del seu volum.  S’havia “tret” el phantom d’un dels dos canals. A les proves anava bé.  El torno a posar.

Els enviaments 1 i 2 de monitors, s’havien desconfigurat i per allà hi sortien les matrius 1 i 2 de gravació que s’havien assignat els omnis de la taula després de les proves.  I us puc assegurar que les matrius estaven ben assignades als omnis.  Vam començar bé l’actuació i de cop els dos “pitus” em diuen que als seus monitors tot està molt fort, que la veu està forta, que ho baixi tot… i jo amb cara de no entendre res (ja havia baixat del tot la veu principal) i vinga buscar el que estava passant.  Fins que se’m va passar pel cap d’anar a la pàgina de sortides i vaig veure el desastre.  Ho reconfiguro i un somriure es va dibuixar a les seves cares.

La ballarina que va sortir a col·laborar, amb un moviment de faldilla va desconnectar els dos jacks del teclat.  Al tornar-los a posar vaig haver d’invertir la polaritat d’un dels canals perquè es cancel·lava el teclat.  Fins que no ho vaig descobrir. el teclista anava diguent que no sentia res.  I després, és clar, va aparèixer de cop.  Molt curiós això, i més encara quan abans de començar l’actuació, al posar música d’ambient des d’un mòbil amb un minijack a dos XLR, també havia passat, un dels dos canals estava invertit i causava cancel·lacions.  Però no passava amb l’iPod que havia provat abans.

I per acabar-ho d’adobar, de cop i volta apareix un “acople”, més o menys constant, sense que anés creixent desmesuradament.  Primer vaig pensar que era el saxo -micro UHF propi-, que havia vingut tard a provar.  I no.  Després que o el trombó -també micro UHF- o alguna veu.  Tampoc.  I l’acople allà. Tallo alguns canals.  I res.  Tallo tots els monitors.  I res, seguia allà. Aaaaaaaaaaaarrrrrrg!!!! Aquells segons que es fan eterns i que saps que t’estan mirant i alguns alguna cosa més i tot… Baixo el màster de la taula uns pocs dBs, i tampoc.  Finalment tallo alguns canals més estona, i oooooooooh!! Era el contrabaix!! Portava un piezo i es va realimentar.  Minuts abans havia pujat lleugerament l’eq sobre els 900-1000 Hz sense que passés res. I de cop i volta es va disparar l'”acople”.  Vaig recuperar l’eq a on estava, vaig reajustar el guany per si les mosques i a tirar milles! 

I a partir d’aquí, sortosament, ja no va passa res més i em vaig poder dedicar a mesclar de debò.  Tot plegat en uns 20-25 minuts d’anar patint, una cosa darrere l’altra. Uau! No recordo un cúmul d’adversitats així en directe, deuria fer molt de temps que no me’n passaven tants de seguides.  Sr. Murphy, et vas ben aprofitar de la meva il·lusió, eh? Quin paio aquest!

Això sí, els darrers 20 minuts, un cop tot va anar tornant al seu lloc, vaig aconseguir acabar fent el que m’havia proposat, passar-ho bé i joglar una mica!

Amb tot això amb prou feines vaig fer fotos, i les que vaig fer són pèssimes, llevat de la que he tret del seu Facebook.  Aquí la mateixa des de l’angle oposat.