La Fireluche a l’Emergent

Hora de Joglar, en Murphy i el plaer
29/06/2014
A Córdoba amb Utopía, María Pagés
10/07/2014

29/8/14

Encara amb el bon regust de boca del bolo del dia abans amb Hora de Joglar diumenge va ser la cirereta del cap de setmana, bolo amb l’Orchestra Fireluche a Sant Martí de Llémena, dins del Festival Emergent.  Cirereta per doble motiu, un per la Fireluche en sí, i que a més feia dies que no anava de bolo amb ells, i l’altre per poder participar a l’Emergent, un d’aquells festivals amb pedigrí on el tracte és familiar i s’hi respira un molt bon ambient. I si a sobre és en un entorn tan idíl·lic com la Vall de Llémena llavors la segregació d’endorfines és considerable.
Aaaaaah! Però com ahir, en Murphy també rondava per allà.  I després de fer les proves de so, just quan Smoumolnö començava a provar la bateria, va començar a ploure, a pedregar, a ventar…  Els plàstics que tapaven els equips de so i llums i la carpa del control s’havien d’aguantar amb les mans perquè no sortissin volant.

Mentres tot això passava, l’ambient a l’interior de la casa que s’havia habilitat com a zona d’hospitalitat era un altre, tot i que la preocupació per si s’havien malmès insturments, els equips, etc i què passaria amb les actuacions surava per allà. Bé, alguns aprofitaven per descansar…

Davant de la impossiblitat tècnica i de seguretat de poder dur a termes les actuacions a la plaça es va decidir traslladar-les i adaptar-les, dins de les possibilitats de cada grup o companyia, a l’interior de l’església, i sense amplificació.  Amb el que aquí es va acabar la meva feina de tècnic i vaig passar a fer d’espectador i a donar un cop de ma movent trastos.
Els altres grups i companyies que hi havia eren: Mag Edgard, Dudú Arnalot, Chapertons, Cris JuanicoDavid Julià, i els ja anomenats Smoumolnö.
A mesura que s’acostava l’hora de començar les actuacions el públic va anar apareixent, ignorant la tempesta que havia caigut i amb ganes de gaudir de la tercera jornada d’onze que en té el festival, repartides en quatre setmanes i en onze pobles.  L’església va quedar petita i els que no hi van cabre intentaven seguir els espectacles des de la porxada de fora.  Hi havia bona voluntat i predisposició per part de tothom.  Es troba a faltar en segons quins llocs de més alta volada. Mai s’haurien d’oblidar els orígens i els bolos més de base.  El dia que assoleixes altres tipus de bolos hi hauries de pensar i estar-ne agraït.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *