19/7/14 Montblanc
Què dir de l’
Acampada Jove! Des de dia abans que ja sentia la il·lusió d’anar-hi. Deixant de banda les qüestions ideològiques (#SíSí), la possibilitat de fer un bolo amb
Els Amics de les Arts en un festival, davant de molta gent, amb un equip potent, amb una bona organització, un munt de voluntaris que fan que les coses rutllin i sabent que et retrobaràs amb amics i trobaràs un munt de coneguts sempre són bons alicients. No ho és tant haver de fer les proves a corre cuita, com es fa en els festivals, però si tens les coses clares, portes
backliner, els tècnics d’escenari són eficients, i a sobre has pogut preparar la sessió
offline a casa, tens més números a favor que en contra. D’això es tracta, d’adaptar-se al medi -malgrat la pols, he he!-.
Vaig estrenar càmera de fotos, l’altra va morir en acte de servei al
darrer bolo que havia fet dos dies abans. Em va caure de la taula de so a terra, engegada, i ja no es va recuperar. Tanmateix feia dies que pensava en canviar-la. Degut a l’electricitat estàtica de les taules i els equips i a que les porto a la butxaca, acaben totes amb pols a dins de l’objectiu i no és possible netejar-les llevat que les desmunti. I amb pols a l’objectiu les fotos de nit amb focus cada cop quedaven pitjor. I amb els cops que també havia rebut s’havia anat degradant tot plegat. La que tinc ara es estanca, submergible, pot caure de dos metres d’alçada, aguantar temperatures extremes i pel que vaig estar veient a Montblanc té un munt de coses més que l’altra. I és clar, tothom s’hi volia “retratar”!
Bon sopar, escalfar motors escoltant Els Pets i repassant l’actuació al camerino, viure a fons els 75 minuts sobre l’escenari i als controls, parlar amb una estoneta amb l’Aina i en Bernat, amics a base de bolos i festes, i consolar a uns nois i noies de Barcelona que havien vingut a peu des de Vimbodí (a uns 12 km de Montblanc) per veure a Els Amics de les Arts i que em demanaven, quan sortia del control, de fer-se una foto amb ells. I jo intentant explicar que hi ha dies en què és més complicat que d’altres, que ells no podien accedir al backstage i que Els Amics avui no sortirien a davant, que hi havia molta gent i no podrien atendre a tothom, que no podrien avançar ni un metre. En fi, a la propera.
I vinga, una mica de riures i beures al voltant dels camerinos i cap a casa, a on el primer que vaig fer en arribar va ser dutxarme i veure com l’aigua s’escolava negra de la pols que portava per tot el cos. Però els bons records de la nit, a la ment.
5 Comments
Realment un bolaco dels bons. Ens ho vam passar genial i va sonar de maravella, tenint en compte que el Pol ens havia dit que no havien sigut les millors proves de so del món.
Et volíem saludar després del concert, però amb tanta gent que hi havia entre les primeres files a la taula de so, no et vam poder saludar.
Realment molta polseguera, i vosaltres encara que vau vindre només un dia, els que portàvem 3 dies, el plat de la dutxa el vam deixar negre ben negre.
Fins al pròxim concert
Carla serra
Molt maco trobar-vos a tu i en tete. Una abraçada. Surroca.
Gràcies Carla!
Surroca! La foto que ens vas fer amb en Carles està moooolt moguda… no l'he penjada… 😉
M'en alegro que anès tot tant bé, hi ha concerts que sempre queden marcats a la memòria e intueixo que aquest es un d'ells !!!!!
Felicitats per la nova càmera, veig que fa molt bones fotos !!!!!! Per cert, el proper concert també vull probar la
…ja et buscaré !!!!!!!! 😉