Una nit (de distraccions) a Cap Roig

Podria començar diguent que va ser una gran nit.  Cert.  Podria continuar diguent que Els Amics de les Arts van estar a l’alçada de les expectatives del públic.  També.  Però si alguna cosa m’emporto de record d’aquesta nit al Festival de Cap Roig és el conjunt de fets puntuals que es van anar encadenant durant l’actuació i que reconec que a vegades feien que em costés concentrar-me.

La pluja va ser molt benèvola amb nosaltres, i per pocs quilòmetres.  Abans de començar l’actuació la taca de precipitació del radar era espectacular.  I va passar nord enllà en direcció al mar.  Durant l’actuació, a la llunyania, la tormenta elèctrica s’anava afegint a l’espectacle enmig dels ooooh del públic, entregadíssim durant tot el concert.  A dalt de tot, a on hi ha el control de so i d’il·luminació, la sensació davant del moviment de tota l’estructura de la grada quan les 2000 persones ballaven dretes feia venir una mica de “canguelis”.  I és clar, persones dretes davant meu implica que de cop percebia una pèrdua d’aguts notable perquè perdia el contacte directe amb els altaveus.  Però vaja, si tot ho tens controlat tampoc has de fer res especial, saps que la gent sí que sent els aguts que ells tapen davant teu.

A mitja actuació van començar a caure gotes i el personal del festival va repartir impermeables als assistents.  Alguns espectadors de davant meu anaven previnguts i van obrir els paraigües, afegint una altra pantalla acústica i visual. Sabeu quin és el soroll que fan tants impermeables quan la gent se’ls posa o movent-se pel vent que feia? Suficient com per afegir un efecte de so permanent al concert.  I a sobre pendent de que les gotes que queien no mullesin la taula de so ni cap aparell, amb el que els plàstics que els protegien s’anaven posant i treient, deixant l’espai mínim per treballar.

I per acabar-ho de rematar, un home assegut a la darrera fila, davant meu, a qui deurien haver regalat l’entrada o que no va tenir cap més remei que acompanyar a la seva parella, aprofitava que tothom estava dret per continuar assegut, atenció, mirant les fotos de la revista Interviu al mòbil! No m’ho podia creure!

Va arribar un moment que em vaig posar a riure tot sol: com es poden tenir tantes distraccions seguides? Nano, concentra’t!!!

Inconvenients a part, per la resta tot bé, bon equipament de so, bona assistència per part de la gent de Twincam, bona atmosfera al backstage i al camerino, etc.