Avui sí que hem picat pedra!

26/7/14 Hora de Joglar – Blanes

Situem-nos.  Bolo amb Hora de Joglar, a la Festa Major de Blanes, a la barraca de l’Esbart Joaquim Ruyra.   Però ni el grup sabia quin bolo anava a fer -de petit format- ni probablement la bona gent de l’Esbart quin tipus de grup era i les seves necessitats. I en aquests casos què es fa?  Doncs posar-hi molt bona voluntat per part de tothom, parlar amb els organitzadors, explicar que cal millorar una mica els mínims necessaris -i això va implicar llogar una taula de so Yamaha LS9- i vinga, cap a Blanes s’ha dit!  Val a dir que la gent de l’Esbart va mostrar molt bona predisposició a anar solucionant les tonteries tècniques que anaven sorgint: que si uns adaptadors per aquí, que si canviar uns cables per allà, etc.  Moltes gràcies per tot!

A més, tres dels components no podien venir ni tampoc els seus substituts, amb el que els 5 que eren es van espavilar més que de costum per suplir aquestes absències.  En Dani fent el baix amb al teclat quan no tocava el saxo, en Ritxi agafant la guitarra i fent algunes veus, l’Isart també tocant la guitarra.  En Ferri i en Marco ja estaven prou ocupats com per fer més coses.

L’actuació es feia amb 4 altaveus Bose, dos a davant i dos a darrere, a la part de les taules de la barraca. Malgrat la reducció de canals que vam acabar fent l’equip es va quedar petit de potència, i és que a on hi posis una bateria i aquest tipus de música, cal que hi hagi una miiiiica més de potència. Però vaja, tot va anar prou bé, i malgrat fer clipar les etapes bastant sovint, no va passar d’aquí, ja que no era un clip constant i sostingut.  Els compressors (i els dits al volum) fan miracles en una mescla!

Els “juglins” ja han traspassat la línia de no retorn: ja s’atreveixen a fer bromes amb el meu cognom…  En Dani va ser el primer a llençar-se a la piscina (sí, Dani, ja ho poso al blog!).  A les proves de so va començar: Kurti-dos, Kurti-dos…  Jo vaig amenaçar amb baixar-lo 3dB, tinc el poder! 

Després de sopar vam anar a veure el Concurs de Focs de Blanes, un dels més importants d’Europa.  La cosa no va arrencar gaire bé.  Hi ha qui va afirmar que van ser dels pitjors focs que s’havien vist mai a Blanes.  Avui he sabut que la pirotènia d’aquella nit va tenir problemes informàtics en el sistema de llençament i ho va acabar fent manualment, el que va deslluir l’actuació.

Després dels focs va començar l’actuació, davant d’un públic entusiasta entre el que hi havia força fans de La Garrotxa.  I ells a dalt amb l’alegria que els caracteritza.  Tot i que, a veure, es trobava a faltar el contrabaix, el violí i el trombó, no ho negarem.  Però el públic va sortir content, i això està molt bé.  Un més al sac!