Aquest sí que sí!

Un bon final de setmana.  I al Festival Castell de Peralada, un lloc a on amb BTM vaig aprendre fa uns quants anys el que era la serietat, fer les coses el màxim de bé possible i a no fer tard sota amenaça de ruixat verbal (ha ha ha!, ric en recordar alguns grans moments).  Ara amb el temps, l’experiència acumulada i coneguent a bona part de l’equip tècnic del festival ho veig diferent i no em sembla tant tant com ho veia abans.  Els anys passen!

Avui hi fem parada amb Els Amics de les Arts i a tots ens fa molt il·lusió ser-hi.  Per ser la primera vegada que hi actuem, i a mi especialment pel mateix que explicava fa dos dies del Festival de la Porta Ferrada, perquè són llocs que han marcat petits passos a la meva vida com a tècnic de so.

A qui segur que ha marcat avui l’experiència ha estat a en Tete, el tècnic de monitors, apalancat a la butaca amb el cubell de cerveses al costat.  Tot sigui dit la imatge enganya, eh? Aquí ningu “s’empitufa” abans d’un bolo!

Al camerino del catering tot sopant abans de l’actuació.

Amb l’Aina i en Bernat, uns amics que ja repeteixen a Kurtibolos (això és un grau, eh?), de visita al backstage.

Aquesta cara que faig a l’anterior foto és la de la felicitat.  La d’haver fet un bon bolo, el que hem fet tots plegats, els músics i els tècnics.  Avui hem fet dues hores d’actuació, amb l’estrena d’un nou tema, La taula petita, que ja a les proves de so, quan l’hem assajat, no m’ha deixat indiferent.  També han tocat dos temes que no són habituals al repertori: La merda se’ns menja i Miracles.  I tot plegat amb un públic fantàstic i entregat. Gran bolo, gran final de setmana.  Demà serà dia de no fer res i potser de perdre’m per alguna platja de l’Empordà, com no.