Pluja de piropos a La Maestranza de Sevilla
Els Amics a Torroella de Montgrí
11/09/2014
Una gran nit al Sant Andreu Teatre
18/09/2014
16 i 17/9/14
Estrena de Siete golpes y un camino, de María Pagés Compaía, un muntatge fet expressament per a la Bienal de flamenco de Sevilla. És la tercera vegada que passo per el Teatro de La Maestranza i l’experiència no ha pogut ser més plaent, per la boníssima assistència i feina feta per l’Enrique, l’Álex i en Miguel, d’Ortiz Audio (muchas gracias!), i perquè després d’una nit de màxima inspiració i concentració a la taula, la pluja de piropos que em van dedicar unes quantes persones em va fer molt content. No els escric aquí perquè em penso que seria excessiu i ja sabeu que no sóc massa de treure pit. Però alguns d’ells eren per emmarcar. Es quedaran en el record i em serviran, una vegada més, per ser conscient que el dia després cal tornar a caminar i a treballar per aconseguir bons resultats en un altre bolo.
El dia de muntatge, amb tot l’equip ja instal·lat perquè el festival havia començat algun dia enrere, vaig constatar que l’ajustament de les 12 caixes per costat del Meyer Sound Melodie i 2 Subs 700HP volats per costat, les 4 UPA 1P de downfill estacat, les 4 Genelec 1029A de frontfill i algun subgreu més de reforç al terra era realment bo. En aquestes condicions ho tens tot de cares per, malgrat la deficient acústica del teatre quan s’amplifica el so, poder treballar còmodament i fer una bona mescla. Un altre dia per dir allò de “menys és més”. Menys volum -o el just, que tampoc estava fluix-, és més adient que molt volum per a un espai reverberant. A tot això suma-hi una Digico SD7 al control de FOH i el plaer encara és més gran.
La tarda del dia de muntatge la María ens va convocar, a en Marc -monitors- i a mi, a la sala d’assaig per veure de què anava el nou muntatge. A Santos la María me n’havia fet cinc cèntims i havíem estat repassant els tracks d’àudio que havia de llençar. Després de quatre hores d’assaig i de moltes anotacions fetes, només ens quedava, al dia següent, fer els darrers retocs, el passi gràfic per a la premsa, l’assaig general i cap a tirar funció.
I ben bé que va anar aquesta. La María és de Sevilla, i això es nota. També en l’exigència. I per això si tot va bé i al públic li agrada l’espectacle la recompensa és grandiosa: vaig comptar uns 10-12 minuts d’aplaudiments, amb el públic dret, al final de l’espectacle.
Que viva la Bienal y que viva el Flamenco!
4 Comments
El sud sempre es Meyer i Digico eh?
Per cert com llençes els tracks? quin suport o software? es per pura curiositat.
salutacions
Doncs sí Oriol, generalment és Meyer i Digico, tot i que també trobes Nexo, Yamaha PM5 i altres, depèn de l'empresa.
Els tracks els vaig llençar amb un CD, ja que l'ordinador, des d'on hagués pogut utilitzar el Q LAB, el feia servir per gravar.
El Q LAB és una molt bona opció per llençar tracks.
Si, si ho parlava amb un tècnic americà, que sempre deia que sevilla era Meyer i Barcelona L'acoustics.
Gràcies per l'aportació.
Sí, es nota a no hi ha els distribuïdors de les marques: Meyer i Digico a Sevilla, LA a Barcelona.