A l’Auditori Nacional d’Andorra

El primer que em passa pel cap quan vaig de zones planes a zones muntanyoses, creuant unes quantes comarques i paisatges diversos és que quin país més guapo que tenim!  I no sempre en som conscients.  I pujar a Andorra de bolo afavoreix que en siguis una mica més.  Aquesta vegada hem anat a l’Auditori Nacional d’Andorra, a Ordino.

Igual que quan anem a les Illes Balears o al País Valencià, anar al País dels Pirineus de bolo implica passar la nit fora.  I t’ho prens amb una filosofia diferent això de no haver de tornar cap a casa després de l’actuació, amb més relax, amb alguna que altra sortideta noctura -per continuar el relax, és clar!-, amb algun que altre bailoteo, alguna copichuela, ja se sap, aquest tipus de coses que es fan en els bars musicals.

Cosa poc habitual, el repertori d’avui s’ha acabat de fer tot sopant al camerino, 20 minuts abans de l’actuació.

Tot a punt!

Ple de gom a gom i amb el públic dret unes quantes vegades durant el concert i demanant insistentment més bisos, fets segons sembla, que no són gens habituals que es produeixin aquí.  Personal de l’Auditori ho gravaven en vídeo: “això no es veu cada dia! el públic dret, ballant i picant de mans!”.

Molt content del resultat final d’avui.  A les proves de so hem patit una miqueta, l’espai és reverberant, el sistema de so estava format per unes quantes parts de marques diferents i calia fer un bon ajustament (L, R, cluster central, frontfill, retards del primer pis i retards del segon pis) i anàvem amb piano de cua, amb tot el que es cola per els seus micros.  Ha estat un altre dia per dir allò de “amb la gent millora…”.  I és ben cert!