Molta dinamita té aquest show!

Jornades del Ball del Llémena
18/10/2014
Dona Llop
30/10/2014

del 26 al 28/10/14 Girona

Estrena d’Esperança Dinamita, el darrer espectacle de Le Croupier, al Teatre Municipal de Girona, dins del Festival Temporada Alta i per Fires.  O sigui, una estrena de festa major.  L’espectacle s’havia preestrenat a la Fira Mediterrània de Manresa un parell de setmanes abans.

Muntatge i assajos durant els dies 26, 27 i 28 i estrena el 28 al vespre.

L’espectacle, que recupera cançons del Paral·lel de Barcelona de començaments del SXX, gira al voltant de l’esbojarrada, curiosa i inversemblant vida d’Esperança Dinamita, una de les vedettes de l’època.  I qui millor per rebre el públic frec a frec que Merche Mar, la vedette d’El Molino que porta tota una vida -des de que tenia 15 anys- dedicant-se a aquest art.  Aquí la veiem amb Xavier Pujolràs, el director escènic.
Per aquesta nova producció Le Croupier, a més de la banda i tècnics habituals,  ha incorporat a nou personal artístic i tècnic.  Aquest és l’elenc d’Esperança Dinamita, un bon equip humà amb qui és un plaer treballar i gaudir de la feina que fem.
Le Croupier
Carles Cors: Veu
Faló Garcia: Guitarres i cors
Xevi Quiño: Bateries i cors
Toni Huertas: Piano i teclats
David Benítez: Contrabaix
Josep Picot: Trompeta
Raúl Sànchez: Trombó i fiscorn
Artistes convidades
Aina Sánchez
Mont Plans
Merche Mar
Xavier Pujolràs: Direcció escènica
Josep Maria Miró Coromina: Dramatúrgia
art estudi (David Faüchs i Fanny Espinet): Direcció artística, vestuari, grafisme i fotografia
Roberto G. Alonso: Coreografia
Albert Blanch: Realització documental
Albert Cortada: Disseny sonor
Pere Capell i Andreu Fàbregas: Disseny de llum
De tècnics de so de directe ho anem fent entre en Joan Carles Ros -Rosky- i jo mateix. Ja se sap, coses de la pluriocupació. Ell a Manresa, jo a girona, ell al Molino d’aquí a dues setmanes i vinga, anar fent!

I com de costum, anar al Municipal és tot un plaer.  Moltes gràcies a tot el personal per la vostra feina! Feu que realment estiguem treballant a casa.


Anar al Municipal de bolo vol dir que tard o d’hora passaràs per Los Padules a fer una canyeta i algunes tapetes.  Que en fa d’anys que hi vaig! Crec que el primer cop que hi vaig anar deuria ser cap al 1992 o 1993… Buf, començo a tenir una edat… ha ha ha!!!
Des dels temps que fèiem més bolos mano a mano a BTM que no havíem fet mai un bolo junts de maletín amb l’Andreuet.  Això mereixia una foto junts, encara que haguem quedat com un parell de tarats posseïts…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *