Dona Llop

Et passen uns bolos a la Casa de Cultura de Girona, però no mires qui anirà a tocar.  Ja ho faràs uns dies abans dels bolos, penses.  I quan finalment ho mires se’t dibuixa una somriure a la cara en veure que un dels grups és Dona Llop.  I això és sinònim que veuràs a en Pere -vell conegut- i na Joana -més recentment coneguda-.  En Pere és un d’aquells amics que generen l’expressió aquesta de “quin un!”.  N’hem viscut algunes de juntes, ha ha!! Només pensar-hi ja ric!

Estan de gira per terres catalanes abans de pujar una mica més al nord, cap a França, tot presentant el segon treball, #Milestones, i avui passen per Girona.  No els havia pogut veure mai.  I el que fan m’ha agradat.  No ho dic perquè siguin amics, és que realment és així.  És música que t’embolcalla, amb parts delicades i subtils i d’altres més feréstegues, i que et convida a formar-ne part, com els cors i el picar de mans a què ets convidat molt amablement darrera aquest parlar mallorquí que sumat a la reverberació de l’Auditori Vidader han fet que força gent, sobretot gent més gran, no hagi entès massa bé el que explicaven aquest parell d’exploradors de sentiments i emocions.