D’estrena a Girona amb María Pagés

del 3 al 6/12/14

No és molt habitual que estrenem un espectacle a Girona amb María Pagés Compañía.  Podria haver estat a qualsevol punt del món però ha estat aquí, al Teatre Municipal de Girona, a casa, i dins del Festival Temporada Alta, coproductor de l’espectacle Óyeme con los ojos.

Han estat quatre dies molt intensos amb algunes jornades bastant llargues.  Dimecres vam fer el muntatge a partir de les 8 del matí.  A les 16:00 estàvem fent les proves de so i a les 18:00 ja començàvem els assajos fins a les 21:00.  En aquesta ocasió feia també el so dels monitors, des de la taula de FOH, amb l’ajuda de l’aplicació per a iPAD quan pujava a l’escenari, una gran eina que via wifi et connecta amb la taula de so i et permet estar al costat dels músics i comprovar in situ els monitors.

L’endemà durant mig matí es van continuanr fent els retocs d’il·luminació en base a l’assaig de la tarda anterior. Mentrestant ens van visitar els meus alumnes del Diploma en Tècnic de So d’Espectacles i Audiovisuals de l’ETECAM, que van mantenir una trobada amb María Pagés per parlar sobre la relació artista-tècnic de so a més de fer una classe pràctica sobre sobre usos i col·locació de microfonia.

Al migdia reempreníem els assajos, fins altra vegada les 21:00.  Divendres al matí més retocs d’il·luminació i més assajos fins al vespre.  No és estrany que alguns necessitessin fer la migdiada…

I finalment va arribar el dissabte, el dia de l’estrena.  Matí lliure, entrada a les 16:00, retoc de proves, més assajos i finalment, a les 21:00, i amb el teatre ple, l’estrena d’Óyeme con los ojos.   El resultat ha estat bo i sembla que al públic li va agradar.  En aquest espectacle hi ha moments d’una gran bellesa tant musical com de ball i d’il·luminació, amb combinacions precioses entre el violoncel i el violí a soles, o amb la guitarra.  I ja quan s’hi afegien la cantaora i el cantaor i la María al mig de tots ells era difícil no levitar en alguns moments puntuals.  Mesclar en aquestes condicions de passió i emotivitat em suposa un esforç doble de concentració d’estar més pel so que per l’espectacle en sí. I malgrat tot, és genial poder treballar així!