Seguim gravant amb Hora de Joglar

del 18/12/14 al 2/1/15 Segona i tercera setmanes de gravació

He començat l’any com el vaig acabant.  Sentint plaer i passant-ho molt bé amb Hora de Joglar.  Treballant, sí, és cert, però aquest treballar ja pot anar fent com fins ara, que és fantàstic!

Durant 15 dies més de gravació del primer disc d’aquests garrotxins (quac quac! -broma interna, ho sento pels demés!-) hem acabat les guitarres amb en Mica i l’Aniol (clàssica i elèctrica), gravat percussions vàries amb en Ritxi (blocs, güiro, campana, cortina) i quasibé tots els teclats amb en Marco i la col·laboració d’en Julià, a més d’haver anat fent edició.  Gràcies Ferri per remenar bé el Logic X, amb seny i prudència mentres era a Macau.

A més de la microfonia que explicava a l’altra entrada hem afegit un SE 4400 (guitarres, sala i percussió) i el Neumann U67 d’Estudis Ground per a la veus (quin detall Jaume, moltes gràcies!!!).

I el segon dia de l’any hem començat a gravar la veu de l’Isart, en el que ja està siguent una gran i divertida aventura.  La motivació que demosta i la manera de connectar amb les situacions de cada tema són genials!!  Quan es grava la veu d’un disc no es poden posar límits a la forma de comunicar-se amb el cantant ni als mil recursos de motivació o de reducció de l’eufòria que a vegades cal fer servir.  Generalment gravar és dur, és la màquina de la veritat.  Tots els que ja hi han passat ho han patit més o menys.  I ara que fem la veu, la gravació pren més importància -malgrat que tot ho sigui d’important-.  Serà allò que estarà per sobre la música i ha de quedar el més bé possible.  “Vinga va, aquesta toma està bé, però en farem una altra per tenir-ne més per triar i remenar”.  I així anem fent!

En Dani ha acabat alguns arranjaments i elaborat les partitures dels coros del disc juntament amb l’Aniol, que n’ha fet el llibret amb aquestes i també les lletres.  I que ve que va tenir-ho per poder mirar en tot moment si estem gravant les notes correctes!  És cert que hi ha moments en què hem de corregir cosetes o improvisar-ne d’altres que no s’havien previst, però el procés de gravació ja ho té això.  I gravar al local d’assaig, sense més limitació que el dia que hem de tornar  a Estudis Ground a fer les mescles a finals de gener, està molt bé.  Fem les hores que volem al dia -a vegades masses, cert…-, en Ferri i jo ens anem tornant al control de la gravació, l’Aniol no ens deixa sols en la producció, també hi van passant els altres que aquests dies estan disponibles, com en Ritxi -que també ens cuina de tant en tant, gràcies!-, en Dani, que ens posa a lloc amb les harmonies, temps, arranjaments i rigurositat, el suport moral d’en Joan, etc. I com no, gràcies a tots els moments de tonteria que tenim de tant en tant tots plegats…

Vinga va, seguim!!!