A Amèrica del Sud (II): Santiago de Xile

Segona destinació, el Teatro Municipal de Santiago de Xile.  Preciós!  I amb una bona acústica.  El teatre es va inaugurar el 1857, és d’estil neoclàssic francès.  I té bona acústica per al tipus d’actuació que fem nosaltres, amplificada.  Per a actuacions acústiques és una pèl sec, té un temps de reverberació d’1.4s aproximadament. I és d’aquells teatres que només d’entrar-hi t’està parlant de tota la història que ha transcorregut al seu interior.  I et quedes embadalit contemplant tots els racons que passen per davant dels teus ulls.

Als controls hi teníem Avid Venue Profile (tant a FOH com a monitors), el sistema de so era Meyer Sound M1D, estacat, amb subgreus 700HP.  Els monitors eren Meyer Sound UPA i LA112P.  Microfonia DPA4061 per als instruments, les DPA4066 de la companyia per a les veus, Sennheiser MKH 416 de micros de canó per a les palmas dels laterals de l’escenari i 9 Crown PCC160 per al terra (aquí sí!).

Tot plegat va costar lleugerament més que a Colòmbia.  Tal i com deia a l’anterior entrada cal acostumar-se al seu ritme.  Però hi ha vegades que la paciència té un límit.  Una mica de pujada del to de veu per ensenyar a on tens el límit i a seguir endavant.  La lògica de les maneres de treballar poden ser molt ilògiques i cada un fa per on creu.  I no sempre coincideixen.  Però s’acaben trobant i tot va bé.  És el procés que cal seguir a vegades.

A Santiago hi viu la Francesca.  Feia quasi deu anys que no ens vèiem.  Ens vam conèixer treballant junts amb els Deambulants, una bonica època de les nostres vides.  Posar-se al dia després de 10 anys posa a prova la capacitat de síntesi de qualsevol.  Unes bones cerveses i un bon sopar al Venezia, al barri de Bellavista, sempre ajuden a dilatar el temps. Gràcies Francesca per fer-me de guia turística i gastronòmica! Ha estat un plaer retrobar-nos!

El matí del segon dia de funció és l’únic espai que vam tenir per fer una mica de turisme per Santiago.  I acabes passant per alguns dels llocs més típics: el Palacio de la Moneda, la Catedral, el Mercado Central.  La gastronomia també és un punt a tenir en compte quan vas de bolos.  Tindràs poc temps per fer turisme, però menjar ho has de fer, o sigui que cal aprofitar per menjar plats típics, alguns tradicionals i d’altres no tant… (els entrepans guarros sempre cauen en algun moment o en un altre).  Menció especial té el pisco sour, un barreja a base de pisco -aiguardent de raïm- i suc de llimona. Una deliciosa i perillosa beguda.

D’aquí anirem més cap a sud, a Frutillar.