del 26 al 29/3/15
Frutillar, a la riba del llac Llanquihue, a la región de Los Lagos, a la Patagònia és, a començaments de tardor, un bell indret on hi regna la calma més absoluta. Llevat de quan una companyia de flamenc la “trenca” amb la seva presència pels carrers i restaurants locals.
El primer despertar des de l’habitació va ser espectacular. Quin bon començament de dia! Per anar de l’hotel al
Teatro del Lago havíem de caminar uns 10 minuts
al costat del llac, amb l’enigmàtica presència del volcà Osorno al
fons. Quina força visual!
Acabar aquí les funcions d’Autorretrato amb
María Pagés Compañía ha estat genial. Després de passar per dues ciutats amb força pol·lució, poder respirar aire net i fresc i estar en contacte amb aquest entorn natural ha estat molt gratificant.
Tècnicament el teatre estava prou ben equipat, però l’acústica era deficient i la taula durant la funció estava en una cabina. De sistema de so hi havia Meyer Sound Melodie amb subgreus HP700, però al meu entendre, mal penjat, massa separat entre L i R i massa tancat cap al centre, fet que causava, juntament amb les reflexions, sumes i cancel·lacions bastant evidents si et movies per l’espai. De fet era molt clar quan l’analitzaves amb l’Smaart.
De
sidefills vam rebutjar la proposta inicial de fer servir una barreja d’EV i RCF i vam fer servir Meyer Sound UM1P, girades al revés per tal que s’aguantessin sobre d’uns suports de fusta.
De microfonia es van substituir els Crown PCC160 del terra per Rode NT5. La funció s’havia de fer amb el material que disposaven allà ja que no era possible llogar res. El lloc més proper on trobar material era a Santiago, a 1000 km d’allà.
Per a les guitarres vam tenir DPA4060, per al cajón i l’espejo DPA4099. I per a les veus, com de costum, les nostres DPA4066.
La majoria de dies, tant a Bogotá com a Santiago com aquí a Frutillar, hem tingut sistemes inalàmbrics Shure ULX, amb algun Sennheiser EW 300 G2.
Probablement ha estat aquí a Frutillar on hem gaudit més de la gastronomia i del tast de cerveses locals. És evident que així ha estat… Ah, i algun pisco sour més ha caigut, com no!
Final del viatge a Amèrica del Sud. I amb bon record de la gent que hem anat trobant i també, en general, dels llocs on hem estat. I el que és més important per les hores que passem junts treballant i en part del temps lliure, amb un molt bon rotllo entre tot l’equip tècnic (Marc, Octavio i Pato). I també amb la Bea (producció), és clar, que ens ha acompanyat en aquest viatge. Gràcies a tots!