Comença la Gira 361º d’Hora de Joglar!

Quina gran nit la del dijous, la del començament de la Gira 361º de presentació del cd Gira el Temps d’Hora de Joglar.  Després de tres intensos dies d’assajos i preparació del directe a La Mirona (on actuarem el 16 de maig) la baldufa ha començat a girar, el temps a donar voltes i les emociones i la rauxa a escampar-se.  El primer concert ha estat al Torín d’Olot, dins del cicle La Roda, amb
The Patillas de teloners i amb un públic entregadíssim del primer al
darrer minut de l’actuació.  Els joogligans d’Argelaguer i voltants mereixen una menció especial, quins paios!

Els primers temes no van ser gaire reeixits pel que fa al so.  Feia temps que no patia tant -també és cert que estic força ben acostumat, no ho negaré-.  Feia PA i monitors, amb 30 canals, des de la lenta i aclaparadora taula Yamaha LS9…  S’han de fer bolos amb el que sigui, ja ho accepto, però quina mandra!  I això que per fer monitors anava amb l’aplicació de l’iPAD, que facilita molt les coses, però no vaig acabar arribant al nivell de detall que hagués volgut en acabar les proves.

El Torín té el sostre molt baix, el control lluny de la PA, i amb la sala força plena de públic les condicions de les proves havien canviat molt, també a monitors. I el so era diferent.  Sí, sonava malament!  I pel cap et passen pensaments de “me’n vull anar a casa!”.  Però saps que has de revertir la situació i t’armes de força i psicologia per aixecar-ho.  I també t’armes de paciència per ser amable amb alguna fan que em va venir a la taula a dir que la veu no s’entenia bé -com si no ho sabés!-.  Ei, i que podeu venir sempre que vulgueu a taula, eh?  Però espereu 10 minuts després de començar l’actuació…  I si esteu a les dues o tres primeres files no espereu que el so sigui bo perquè a davant no acostuma ser-ho.  Tot i que és a on més intensament es pot viure un concert, sí, si ja ho sabem que us agrada…

I de mica en mica va anar arribant la calma, vaig poder tornar a somriure i a començar a gaudir del concert, a més de poder correspondre com cal a les salutacions d’algunes persones que s’havien acostat a la taula i a qui havia engegat…  “Noooo, ara no puc estar per tu!”. Ha ha ha! Ara ric, però no reia pas, no…  Perdoneu-me, eh?!

I malgrat tot sempre, absolutament sempre, és el públic el que acaba dient com ha anat un concert.  I va ser genial, malgrat els primers minuts de caos sonor.  El directe d’Hora de Joglar és intens i trepidant, amb bons ritmes i molts temes enllaçats.  L’alegria i el bon rotllo eren generals, com de costum.  Parlar d’Hora de Joglar es parlar de bon rotllo.

En Daniel, en Darío i en Julià, tres dels col·laboradors del disc, van venir a actuar en aquest primer bolo de la gira.  I qui es va estrenar com a tècnic de llums va ser en Sergi Torns.  Enhorabona pel teu primer bolo!

I la festa va seguir en alguns locals d’Olot, que vam acabar tancant…  L’Isart, el cantant, ja feia estona que estava treballant a la fleca familiar d’Argelaguer, i els supervivents de la nit vam decidir anar a fer-li una visita de cortesia.  Bé, siguem sincers, vam decidir anar a menjar croissants… I que bons que els fa l’Isart!

I arribats a aquest punt, quan el sol despuntava per l’horitzó, vaig tenir clar que Bescanó em quedava massa lluny i que era millor quedar-se a dormir a Besalú a casa en Daniel. Una bona elecció. L’endemà encara vaig romancejar per Argelaguer fins havent dinat.  Aquesta gent m’atrapa, m’abdueix.  Quins uns aquests els joglins!