Tom Hagan al Festival Strenes

L’Auditori Josep Viader de la Casa de Cultura de Girona no és el lloc per fer concerts així, amplificats i amb una certa canya en determinats moments.  Tampoc ho són alguns pavellons i bé que se n’hi fan de concerts i es paga entrada per anar-hi.  A falta d’altres espais millors bons són aquests, és clar.  Doncs potser que hi hagi altres espais més ben adequats i amb millor acústica.  Ja ho sé que no és fàcil i menys en temps de crisi. Però abans de la crisi tampoc hi eren.  I després de la crisi -hi haurà després, no?-, ja es veurà.

Sigui com sigui, amb bona acústica o no, Tom Hagan va presentar el seu nou disc, Carles Vidal, davant d’un públic entusiasta en dues actuacions seguides la mateixa nit per haver exhaurit les entrades de la primera, dins del Festival Strenes, que malgrat ser un festival jove, enguany se’n fa la tercera edició, ja és un festival d’èxit que desperta l’interès d’un bon munt de gent per conèixer les estrenes musicals de la temporada.

En Xevi Salvatella,  productor del disc, va fer l’esforç, i se’n va sortir prou bé, de saber integrar els instruments i els amplis de manera acústica al recinte i fer el més intel·ligible possible la veu.  Però quan venen temes més canyeros no hi ha integració que valgui, ja ho sabem.  Però avui que no feia jo el so en aquest espai i estava d’espectador puc dir que el so va ser més que correcte en aquestes condicions de l’entorn.

En Lluís Rovirola va il·luminar amb delicadesa a Tom Hagan -veus, guitarres i teclats- i als músics que l’acompanyaven, en Carles Sucarrats a les guitarres, l’Òscar Martínez a la bateria 
i en Ricard Humet al baix.  Un bona doble sessió de música.