Rauxa garrotxina abans de vacances (ja era hora!)

30/4/15

Bolo amb Hora de Joglar a Montagut, voltat dels jogligans (a vegades alguns semblen perillosos i tot…), i en una de les pitjors sales pel que fa a l’acústica que recordo haver estat.  A les proves semblava que estava més o menys controlat.  Però al començar l’actuació la sensació era de posar-se a cridar i preguntar-se “què dimonis està passant?!?!?!”.  Au, a suar una mica durant els tres primers temes per aconseguir que la veu s’entengués i que la resta de d’instruments i les harmonies es dibuixessin amb una mica de coherència.  I això mentre algú va venir a la taula a dir, més o menys malcaradament, “no se sent res!!!”.  I allà es va quedar palplantat fins que va veure que altra feina tenia a contestar res i va girar cua.  De mica en mica tot va anar guanyant més presència i intel·ligibilitat. Fins a on es va poder arribar.  Que pel que em va dir un dels nadius de la zona i pel que és la sala, no estava del tot malament. Gràcies Panxito pels ànims!  Sé que no va sonar com jo hagués volgut. I ja van dos concerts seguits amb aquesta sensació, el primer al Torín fa un mes.  A la tercera va la vençuda, no? Aquesta serà a la Mirona el proper 16 de maig.

Pels que sigueu de Girona i voltants i no els conegueu us recomano que visiteu la seva web, que us descarregueu les cançons i vingueu al concert de La Mirona i veure quin directe tan festiu i comunicador amb el públic que tenen.  A vegades em venen ganes de deixar la taula de so i anar a saltar per allà al mig…