Festivalot

No va ser fàcil ser-hi, més aviat va ser feixuc.  I és en aquests moments que valores haver estat previsor i haver quasi tancat la producció tècnica que feia del Festivalot el 25 de maig.  Després d’aquesta data les qüestions tècniques a solucionar van ser mínimes.  I amb tot el que va passar va estar bé que no hi haguessin ni qüestions penjades ni grans imprevistos.  I és enormement d’agrair el recolzament rebut de l’equip del festival i dels amics que t’anaves trobant.  La seva energia és el que en part em va aguantar.  Moltes gràcies a tots.  Perquè per gust no hi hagués anat.  Però com ja m’heu sentit dir alguna altra vegada la meva vida és un bolo i en aquest bolo s’esdevenen fets que t’acompanyen.  I no vaig trobar oportú delegar a algú la tasca de cap tècnic a una setmana del festival, malgrat que estigués quasi tot lligat.  O sigui que vaig ser-hi i vaig poder viure la satisfacció d’haver treballat a la primera edició del Festivalot i el seu èxit.  L’any que ve més i millor.