Els bolos (no) van sols

Bolo d’Esperança Dinamita amb Le Croupier a la 32a edició del Cicle de Concerts d’Estiu organitzat per  Joventuts Musicals de Palafrugell.

A aquestes alçades de l’estiu i amb la de bolos que porto fent en pocs dies torna a aparèixer el mateix que cada any per aquestes dates.  Els bolos sembla que vagin sols.  Anem molt rodats, amb tots els grups que faig.  Si les condicions són mínimament bones, tant a nivell tècnic com dels espais, sembla que tot sigui fàcil.  Si les coses van és per la feina de totes les persones que hi ha darrere, des de la gent de producció als tècnics dels grups passant pels tècnics de les empreses de so i llum que munten i desmunten fent sovint un munt d’hores.  Sempre hi ha casos en què no es fa una bona feina, si més no òptima.  Però en general i almenys en els bolos que faig, la majoria de vegades tot va prou bé.  I no parlo només dels bolos amb Els Amics de les Arts, a on és més fàcil que les condicions siguin bones, tot i que la feina a darrere també hi és, per suposat.  Parlo de Le Croupier, Hora de Joglar, l’Orchestra Fireluche, grups amb qui no sempre trobes les condicions que voldries i a on has d’invertir més esforços per arribar a bon port.  Però per això estem, i tant!