Hora de Joglar a St. Jaume de Llierca

M’agrada l’estiu i treballar amb grups que fan estils de música diferents.  Passar del pop-rock-folk (o com en vulgueu dir) d’Els Amics de les Arts a la música de cabaret de Le Croupier i després a la fusió simpàtica i gamberra d’Hora de Joglar és genial.  És un estímul pels sentits constant i una barreja d’energies brutal que t’empeny amunt.

Una actuació a La Garrotxa amb Hora de Joglar sempre és especial, per l’ambient, perquè estan a casa, per la gent i pels persons que hi ha, per suposat, aquests no me’ls puc deixar!

I si durant la tarda hi ha tamborinades de llamps, trons i pluja a dojo encara ho és més.  Així és la Garrotxa i així són les tempestes d’estiu.  Una vela blanca d’aquelles tan fastigoses pel so torna a salvar un bolo.  Gràcies per pensar-hi, organitzadors!  Millor fer el bolo encara que no pugui sonar del tot bé que no pas no fer el bolo.  I tant!  I ja està, una queixa (petita) i un agraïment (gran).

Bon bolo dels joglins, bona festa i bon equip amb la gent de Clip.  Aquest format de bolo petit amb d&b de la sèrie Q, la Digico SD9 a control, avui tècnic de monitors -tranquil·litat-, els IEM i moltes ganes m’agrada.  És bufó, és cucu.  Millor que plegui d’escriure…  Actualitzar el blog a batzegades, amb unes quantes entrades de cop com estic fent, m’està afectant.