L’avantpenúltim

L’avantpenúltim concert de la gira amb Els Amics de les Arts.  Mercat de Música Viva de Vic, Plaça Major. Això es va acabant.  I ja notem el final de gira.  Emocions a flor de pell i per tant concentració màxima, no s’hi val a badar.

Bona producció tècnica la del Mercat (gràcies Llopis!).  Cap problema per muntar la taula de gira i posar la nostra microfonia (gràcies Ara So!).  La taula ha d’anar a fora al control -no hi cap-.  Això més que un problema és una sort. Estic a fora del control, evito les doloroses reflexions d’aguts a la lona de plàstic que el recobreix i estic a terra, al mateix nivell que la gent, sentint el que sent la gent.  Els controls coberts et resguarden de la pluja però ni de bon tros escoltes el mateix que la gent.  Però avui sí, i això té repercussions positives a la mescla. Genial!  Després del bolo m’arriba algun bon comentari: per la ser la Plaça Major (lloc poc agraït per mesclar, ressona, no acaba mai de sonar net i fi) has fet una bona mescla.  També alguna crítica menys bona: t’has passat de volum! Ai ai ai! Avui no portava el sonòmetre.  A veure si m’estic quedant sord… ha ha ha!!

El concert es retransmet per La Xarxa i en Jaume Figueres en fa la mescla des de l’oficina de producció per garantir un bon so.  En Carles, que el tram final de la gira ha anat substituint a en Tete -ocupat en d’altres feines-, s’ho passa “bé” amb les reflexions de l’escenari.

Bon bolo d’Els Amics, un públic entregat, s’acosta el final i això influeix en la resposta.  Bolo de peu avall, poc xerrar i molta intensitat.