L’últim de la gira
El penúltim
24/09/2015
Petits Camaleons’15
25/10/2015
25-9-15 Girona
No som conscients del que fem i del que ens passa fins després d’uns dies, quan hem tingut temps de baixar del núvol i tocar de peus a terra. Bé, sí que ho hauries de saber, després de tres gires d’èxit amb Els Amics de les Arts i de molts bolos d’aquells que et “xuten” emocions a la vena. Però crec que, i parlo per mi, si “encara” no en sóc en el mateix moment és perquè conservo una part de la il·lusió de les primeres vegades combinada amb el que pugui haver acumulat d’experiència. Les emocions, malgrat aflorin, no són les de les primeres vegades, però hi són. El públic, a qui es deu un grup i per descomptat el tècnic, per a ell està mesclant, és el que és present i t’esperona i fa que cada bolo sigui únic. I si es tracta del darrer bolo de la gira ja pots comptar que l’ocasió és especial del tot.
El del Bogatell va ser un gran bolo, per quantitat de públic, per l’espai, l’equip de so i per ser el darrer bolo gratuït de la gira i a Barcelona. I el de Girona va ser un bolo més íntim, fet a mida. Setmanes abans, quan pensàvem a on fer un altre concert amb la Vicens Martin Drem Big Band amb l’espectacle dels 10 anys, no vaig dubtar ni un moment quan em van consultar si el faria al Teatre Municipal de Girona. I tant! Bona acústica, un teatre preciós, una bon atmosfera, tècnicament còmode, i és clar, a Girona!
Aquest espectacle amb la big band em va posar la pell de gallina unes quantes vegades. I si el públic està entregat com ho estava a Girona del primer al darrer minut encara més. També hi van haver moments de llagrimeta i moments de “subidón” total. Un gran final de gira!
Aquest espectacle amb la big band em va posar la pell de gallina unes quantes vegades. I si el públic està entregat com ho estava a Girona del primer al darrer minut encara més. També hi van haver moments de llagrimeta i moments de “subidón” total. Un gran final de gira!
Per a aquesta ocasió el tècnic d’il·luminació va ser en Toni Llobet -en Jorge no va poder venir al bolo-. La Bego es va ocupar de donar-li algunes indicacions durant l’actuació.
Reconec que tenia ganes d’acabar la gira per ressituar-me una mica. L’estiu ha estat feixuc per haver de combinar els bolos dels grups que faig amb les emocions per la pèrdua del pare al maig. No ha estat senzill portar-ho tot endavant. Sempre dic que aquesta feina és un regal, i us puc ben assegurar que les persones amb les que treballo, siguin d’Els Amics de les Arts o d’Hora de Joglar i Le Croupier, els tres grups amb els que he estat girant aquest estiu, han estat uns excel·lents companys carregats d’humanitat i transmissors d’ànims i vitalitat. No hi ha prou paraules per agrair-ho. Per descomptat gràcies també als fans que heu anat aportant el vostre gra de sorra en forma de comentaris.
Una gira més, 80 bolos en 16 mesos, moltes experiències viscudes, molts quilòmetres i llocs, un públic que hi ha sigut sempre, un bon equip de producció i tècnic i moltes ganes de fer bé les coses.
Ara toca fer una parada llarga amb Els Amics, però seguiré voltant per aquests mons amb els altres grups que faig i amb els que puguin venir.
Em falta penjar el vídeo del que va passar aquella nit a Tortosa (aquí el teaser que ja havia publicat) i alguna sorpresa més sobre Els Amics de les Arts. El vídeo vindrà en els propers dies. L’altra sorpresa tardarà una miqueta més.
Ara toca fer una parada llarga amb Els Amics, però seguiré voltant per aquests mons amb els altres grups que faig i amb els que puguin venir.
Em falta penjar el vídeo del que va passar aquella nit a Tortosa (aquí el teaser que ja havia publicat) i alguna sorpresa més sobre Els Amics de les Arts. El vídeo vindrà en els propers dies. L’altra sorpresa tardarà una miqueta més.
1 Comment
Gran kurti !!!!aquí estic jo tb, esperant el moment per poder fer un comentari com cal, ja k al bloc dels Amics encara no m'ho veig amb cor.
Jo tb necessito uns dies x resituar-me, posar totes les vivències en ordre x poder acabar d'asaborir-ho. El k si k vaig fer, i he anat fent a tots els concerts, és donar-ho tot,i saltar, i ballar i cantar i disfrutar moltíssim, i també els vaig fer cas i a girona ja us vaig trobar a faltar des de la primera nit.
Grcs a tots vosaltres, i a tu tb, part molt important i k sempre has estat. Encantada d'haver-te conegut, i molts ànims per els baixons k ens dona la vida, per això als concerts creeu atmòsferes màgiques, k em donen moltíssimes piles, no ho sabeu prou.
Descanseu i no us oblideu de tornar !!!! Ens veiem per altres concerts i teatres i un petonàs molt gran !!!!!!
Ah, i grcs per tantes sorpreses k tens amagades i k de tant en tant ens vas ( o et deixen) compartir. M'encanten !!