Petits Camaleons’15
L’últim de la gira
29/09/2015
Final de gira amb Hora de Joglar
30/10/2015
de l’1 al 4-10-15
Quarta edició de Petits Camaleons, aquest gran festival de música pensat per als més petits, que creix d’espais, actuacions i públic. Torno a fer-ne la producció tècnica de so per al Teatre-Auditori de Sant Cugat. Tot va molt rodat, es nota l’experiència que hem anat agafant a les anteriors edicions. Amb BTM cobrim els espais del Pati, la Carpa i l’Auditori, a on també faig de tècnic. Per aquest espai hi passen els Pets, Ramon Mirabet, Blaumut, Els Catarres, Joan Miquel Oliver i MClan. A més Els Pets estrenen, la nit abans de començar el festival, l’espectacle amb orquestra de cambra, com a preàmbul de Petits Camaleons. Molta gent, grups, música, diversió, coneguts i amics, família i uns quants tècnics que acompanyen als grups. Això és un no parar de posar-se al dia amb els que feia temps que no veia.
El control de monitors, ben atapeït amb la taula, l’splitter, el previs de la Yamaha CL5 del control de FOH, racks de sistemes sense fils (micròfons i IEM), etapes de potència, ordinadors, etc.
L’equip tècnic d’Els Pets, amb en Jordi als monitors, en Jordi Rutllant de backliner, en David a PA i en Guillem a la il·luminació.
Els Pets en format cambra el divendres i en format elèctric el dissabte. El dissabte en David no va venir, amb el que vaig tenir el plaer de mesclar-los i que passessin pels meus dits cançons que formen part de la meva vida. Va ser un bon començament del festival!
Ramon Mirabet tampoc portava tècnic. Un altre plaer d’actuació!
Blaumut, amb en Jonbi fent el so.
Entre grup i grup vaig donant voltes als diferents espais, per mirar si tot va com ha d’anar, molt bé, i així és. Un bon equip de gent és bàsic perquè les coses vagin bé.
La Carpa és l’espai menys agraït pel que fa al so. En aquests llocs es compleix bé la frase “menys és més”, referida al volum.
Els Catarres en ple en concert, sens dubte un dels grups que més passions ha generat el darrer estiu.
Joan Miquel Oliver.
MClan, en format duet, tampoc portaven tècnic. Al començament em va fer il·lusió mesclar-los, però al cap d’unes poques cançons el nivell de “patilla” era prou elevat com per sentir vergonya aliena, la sensació era que o estaven molt a “la parra” o no s’ho havien preparat gaire. Per sort el segon passi que van fer (els passis són de 30 minuts) va sortir força millor.
I aquest parell de petits camaleons són els meus nebots, uns nens encantadors llevat de quan volien tancar l’interruptor de color vermell de la base de corrent del control on el seu tiet remenava “pius” i llumetes. Ai que macos!
