D’estrena!

8 anys després torno a fer La Copa (barraques de Girona) amb BTM!  Bé, més aviat mitja Copa, el dia de muntatge i el primer cap de setmana.  I ha coincidit amb l’estrena de l’ampliació del que a partir d’ara serà el sistema de so principal i més gran de BTM, l‘STM de NEXO.

Es tracta d’un sistema modular, format per varis tipus d’altaveus combinables entre ells i molt versàtil.  L’equip que es va muntar a Girona estava format per:

24 M28 altaveus full range

12 B112 altaveus de greus

12 S118 subgreus

6 M6 de frontfill

5 NUAR (Nexo Universal Amplifier Rack); cada NUAR porta dos NXAM (2×4 entrades i 2×4 sortides)

4 B112, 1 NUAR i les M6 eren de Doscientos Veinte Sonido, el distribuïdor de Nexo a Espanya.

No especifico les característiques pròpies de cada altaveu (dimensions, components, rang de freqüències, SPL), per això podeu consultar el catàleg directament.  M’agrada més parlar de les sensacions experimentades i dels resultats obtinguts.  I aquestes van ser molt bones i els resultats excel·lents.

Fent bolos arreu he tingut el plaer de treballar i aprendre amb grans equips de so i bones marques.  Hi ha un límit que marca la diferència entre un gran equip i la resta.  Gran per mida i per qualitat. Pels no entesos en la matèria: una bona marca, per més bona que sigui, li fan falta un mínim d’altaveus perquè “soni bé”.  Una comparació: imaginem que per moure un artefacte mecànic qualsevol ho podem fer amb un motor o amb quatre, tots ells de primera qualitat.  Amb un motor el mourem però ens costarà i tindrem la sensació que la cosa justeja.  Amb quatre anirem sobrats i tindrem la sensació que la cosa va com oli en un llum.  Amb els sistemes de so passa exactament el mateix.  Pots tenir unes poques caixes d’una bona marca però fins que no en tens un mínim no treus un bon rendiment a l’equip.

I el primer que t’indica que estàs davant d’un bon equip és quan poses música i tens les següents sensacions:

• Sembla que no estigui fort però ja estàs a un nivell considerable.
• Podries destriar amb els dits els instruments i les veus que estan sonant, el sistema té molta qualitat, molt bona definició.
• Puges el volum, forces una mica l’equip i l’amplificació d’aquest amb prou feines s’immuta.
• Puges més el volum, al nivell que et comença a molestar a les orelles.  Encara no has arribat al nivell de fer-lo “clipar”. Anem bé.

Però falta la prova de foc, fer proves i una actuació amb un grup de veritat.  Perquè amb música “enllaunada”, amb un marge dinàmic i resposta de freqüència molt més controlats per tal que pugui ser reproduïda en qualsevol aparell i/o sistema, és més difícil fer “clipar” un equip.  Però amb musica en directe, amb una bateria, és mooooolt més fàcil.

S’havia establert que es treballaria a 103dBA d’SPL (sound preassure level), tot i que no vaig inserir el limitador  CESVA a la taula, una Yamaha CL5.  Però sí que teníem el sonòmetre marcant tota l’estona i enregistrant les dades per si feien falta.   Per als que no sou tècnics, per fer comparacions de nivells, en festivals destinats a mainada s’acostuma treballar (o s’hauria) entre 90 i 93 dBA, el que suposa, entre 3 i 4 vegades la meitat de volum que a 103dBA.

El tècnic del grup que més amunt va estar va treballar ho va fer al voltant dels 107dBA amb algun pic a 110dBA.  L’única part del sistema que va “clipar” van ser els subgreus.  La resta en cap moment va “clipar”.  Ni els aguts, ni els mitjos ni els greus.  Podríem entrar en discutir ratios de subgreus tenint en compte que també teníem altaveus de greus, però ara mateix fins que no treballi amb aquest equip amb més configuracions i dividint-lo en dos no tindré prou informació al respecte.  Personalment em va semblar que hi havia suficient sub.  Però de sub mai n’acostuma a sobrar quan tens més caixes de subgreus…  És una qüestió d’ajustar bé els equips i mesclar millor.  Llevat de quan tens música electrònica, que sempre en vols més de subgreus!

Els rangs de freqüències amb els que vam fer treballar cada part del sistema van ser:

• S118 de 20 a 85Hz
• B112 de 60 a 120Hz (solapament de 60 a 85Hz amb els subgreus)
• M28 de 120Hz a 20kHz

El disseny de l’equip de so va passar per penjar els 6 B112 per costat a darrere dels 12 M28 per costat. Si s’hagués penjat un únic array per costat la longitud del mateix hagués estat d’uns 5 metres i s’hagués perdut alçada de les M28, alçada necessària per cobrir a l’àrea desitjada, que era d’uns 70 metres de llarg per 40 d’ample.  Els dies forts la quantitat de gent que es pot acumular a l’espai total de les barraques pot arribar i fins i tot superar les 15000 persones.  A l’àrea per cobrir la quantitat de públic pot estar entre les 8000 i 10000 persones (entre 3 i 4 persones per metre quadrat, sense exagerar els dies amb més afluència de públic).

Durant el muntatge i ajustaments del sistema vam comptar amb el suport del distribuïdor de Nexo a Espanya i també amb un enginyer de so de Nexo França, de la casa mare a París. Gràcies José i David!

Els racks d’amplificació disposen del protocol DANTE d’ethernet, amb el que tot el sistema està connectat per xarxa des dels previs fins a les etapes de potència.

Per reduir la latència entre els aparells connectats per xarxa es va fer servir un switch de xarxa.

Els grups que van passar durant el primer cap de setmana van ser Los Caligaris, Zoo i la Pegatina el divendres 23, Heavy per a Xics el dissabte  24 al migdia -sí, vam dormir poquet-, i Medusa Box, Crim i Banda Bassotti a la nit.  Vaig poder tastar l’equip mesclant Heavy per Xics -a 93dBA- i Crim -a 103dBA-.