Visca l’agradable curiositat!

Fa uns dies, al bolo de Raimon al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès, en el que treballava per BTM, se’m va despertar aquella curiositat que et fa reflexionar, de forma agradable, sobre alguns aspectes de la manera de treballar d’un tècnic.  En aquest cas de Pedri González, amb qui crec que no havia coincidit mai personalment.  Si més no segur que no li havia fet mai d’assistent.  Ara que ja porto unes setmanes sense girar amb cap grup de manera continuada és el moment de tornar a fer alguns bolos per empresa de so i altres bolos que quan estic de gira no faig habitualment.  En aquest bolo també em vaig retrobar amb en Josan, que estava a monitors.  Treballar amb aquest tipus de “sujetus” és genial!

Estic convençut que la curiositat, independentment del que li veiés fer ajustant l’equip, la sala i mesclant, fou fruit d’estar en un estat, diguem-ne molt més tranquil a nivell mental del que estàs quan no pares estant de gira amb alguns grups.  Que si la producció, que si els quilòmetres, que si els horaris, que si les actuacions… com ens agrada tot això!!!

Sigui com sigui reconec que feia força temps que algú, inconscientment, no m’estimulava les neurones d’aquesta manera per la singularitat, dedicació, precisió i efectivitat en alguns aspectes de la seva feina.  Per més senzills que pugin semblar o que en Pedri digués que no estava del tot satisfet (jo també t’entenc quan vaig de bolo!).  

Vaig quedar gratament sorprès i vaig anar a llit reflexionant sobre el que havia vist i sentit.  Em va venir al cap la frase que dic als alumnes de tant en tant: el dia que creguis que ho saps tot sobre el so estaràs mort com a tècnic.  I això també serveix per veure com vas i tornes de realitzar alguns processos que feies i ja no fas com a evolució natural, i d’altres que no fas i tornes a fer o bé els supleixes per uns altres.  Reciclar-se, evolucionar, tornar als orígens, disminuir el ritme dels passos, descansar, agafar forces…  Aquest hivern pinta molt bé al “laboratori d’àudio”.