Gràcies 2015, benvingut 2016! Bon any!

Sí, i tant, gràcies per la feina d’aquest 2015, i gràcies a tothom qui l’ha fet possible!

Si jo tinc feina és perquè algú també en té.  Si és poca segur que es belluga per tal de tenir-ne més.  Si és molta (o suficient) segur que es belluga per conservar-la.

I al final a qui hem d’estar eternament agraïts és al públic, sense ell segur que no hi ha bolos.  I ens agradi o no, és ell el que acaba decidint qui té més o menys feina.

I el cicle continua, i els bolos van i venen.  I s’han de gaudir i donar-ho tot.  I que un dia tinguis bolos no vol dir que en tinguis sempre per igual.  No t’acomodis, el sofà només serveix per descansar de tant en tant, no per quedar-s’hi.  Cada dia tot torna a començar.

El 2015 no ha estat, en general, un any fàcil, a nivell personal.  Al gener percebia fent taula, a mitja funció de María pagés a Alemanya, com la meva àvia ens deixava. Al maig era el meu pare, de manera sobtada, qui ens deixava.  L’escrit que ocupava l’espai del que hauria de ser un bolo aquell dia és el quart més llegit del blog des de que existeix. Gràcies!

La tornada als bolos no va ser fàcil.  Recordo com em tremolaven les mans al primer bolo que vaig fer a taula, amb Els Amics de les Arts. I l’escalfor que em van donar perquè em deixessin de tremolar.

L’estiu ha estat feixuc.  Coincidint amb el primer bolo dels 10 anys d’Els Amics amb la Vicenç Martin Dream Big Band a finals de juliol vaig fer la primera gran remuntada. Buf, 10 anys, que ràpid que es diu! I quantes que n’hem viscut de junts i el que han suposat i suposen a la meva vida.  Al setembre vam acabar la gira i estarem uns quants mesos sense fer bolos.

No va ser fins a mitjans de setembre quan em vaig tornar a sentir còmode, fresc, amb xispa i amb ganes, com abans.  Gràcies a tots i cada un dels grups amb els que treballo per ser tan positius!

Per xispa la que té Esperança Dinamita, el darrer espectacle de Le Croupier.  El 2015 ha estat l’any de donar-lo a conèixer i sembla que el 2016 podria ser explosiu! Compte amb la metxa!

Uns altres que també estan picant pedra a base de bé són Hora de Joglar, energia positiva i bona música per la vena! Si el 2016 ha de seguir l’estela del 2015 la cosa anirà a millor.

Un dels bons moments de l’any (de categoria de “subidón”) van ser els dos bolos (1r, 2n) dels 20 anys de Glaucs. El que vaig viure i reviure aquells dies no s’oblida fàcilment. Que grans!

I també hi ha moments de canvi, com ja havia avançat alguna vegada.  Amb Maria Pagés Compañía  tot fa pensar que la relació professional va a menys de manera natural. Continuo fent els espectacles antics però cada vegada es fan menys.  Al darrer que s’ha produït no hi treballo.  El 2016 sembla que tornarem a fer algun Dunas i potser alguna cosa més.  El que vingui benvingut serà!

I a part dels bolos que puguin venir amb aquests  grups i potser amb d’altres continuarem fent alguna producció tècnica, alguna gravació, la tasca docent a l’ETECAM, l’Escola Tècnica de l’Espectacle Casa de la Música i la feina al Departament de Qualitat de BTM.  El cert és que no dependre només dels bolos dóna aquell punt de tranquil·litat que sempre va bé quan hi ha alguns mesos que en tens pocs.

Com no puc estar agraït al 2015?  Va, bon any a tothom i que el 2016 sigui l’any que vulguem que sigui! Petons i abraçades!