Cap de setmana a l’Auditori de Girona

20 i 21-2-16

Dissabte 20, Ecos del Rocío a la Sala Montsalvatge. No feia broma no a les xarxes socials quan deia que m’esperava una gran vetllada. I no ho deia perquè m’agradin Ecos del Rocío, sinó perquè sabia el que passaria, la connexió incondicional del públic amb el grup i el nivell d’espectacle que veuria.  Sobre gustos, colors.  I com repeteixo una i mil vegades és el públic el que sempre decideix i aprova o desaprova a un grup.  En aquest sentit no em poso en els aspectes musicals de l’actuació. Ara bé, si el nivell del discurs ha de ser aquest, navegant sovint en el paternalisme i el patriarcat carrincló, potser que ens ho fem mirar com a societat.  O si més no quins sectors de la societat encara hi estan instaurats. Perquè jo no, o si més no ho intento.  Hem de fer més passos endavant, que estem al segle XXI.  I si algú em justifica que encara cal fer aquest discurs és que no anem bé.  I no hi anirem si no canviem el xip.

Pel que fa als aspectes tècnics el grup portava les taules de so (Yamaha M7), monitors, microfonia, backline i part de la il·luminació.  La PA era la de l’Auditori.  En Miguel, el tècnic de PA, va fer una bona feina.  El concepte va ser “està fort però no molesta”.  La mescla estava equilibrada, jugava sovint amb el marge dinàmic dels temes i pujava el volum general quan feia falta (ah, aquests finals de temes apoteòsics, amb la gent embogida!).

Poca feina avui a l’hora de desmuntar el so, només està pendent d’alguns subcaixetins que sí que eren de l’Auditori i d’apartar els subgreus i el frontfill mentre desmuntaven la càmera negra de l’escenari per preparar el concert de l’endemà.

Diumenge 21, La Màgia del Cor Vivaldi al matí, un entretingut espectacle familiar, i concert de piano a la tarda amb l’excel·lent pianista Alba Ventura, ambdós espectacles a la Sala de Cambra i en format acústic.  Però a on hi ha un micro de presentació i falques amb els avisos hi ha un tècnic de so.  Quina diversitat musical aquest cap de setmana!