Càpsules de Felicitat
My life is a bolo!
13/05/2016
Com a Olot no es Dinamita enlloc!
25/05/2016
6-5-16 Argelaguer
14-5-16 Sant Feliu de Pallerols
Ben bé, allò que es diu exactament, no sé què és la felicitat, ho reconec. Ni tampoc em passo la vida cercant-la. Crec que el que més s’hi apropa és viure el dia a dia gaudint dels teus amics, família i les teves coses i intentar no creuar-te ni angoixar-te massa amb allò que no et satisfà.
Però sí que conec el que podria anomenar càpsules de felicitat, que vindrien a ser com píndoles de “subidón”, amb uns efectes de durada imprevisible que et carreguen piles i poden donar sentit a algunes coses.
I una càpsula d’aquestes va ser que em vingués en Panxito d’Argelaguer, gran músic i millor persona, el pare d’en Joan i l’Eloi, contrabaixista i saxofonista respectivament d’Hora de Joglar, després del bolo a Argelaguer i em digués: vas començar bé, però vas acabar sublim!, referint-se al so. No vaig ni donar gràcies verbalment, el vaig abraçar directament!
Era conscient que entre la bona acústica del pavelló del poble -genial!-, l’equip d&b i la Digico SD9 dels nois de Clip (que trempats que sou!) i un fluir energètic d’aquells que molen, allò estava petant bé. Les dues o tres vegades que vaig sortir del control per posar-me al mig de la gent per escoltar com sonava vaig pensar, mira, estaria bé quedar-se aquí al mig cantant i ballant, com mola això avui!
Hagués volgut que no s’acabés mai el bolo, o que si més no durés més -tampoc cal que arribem a l’extenuació-. Internament estava celebrant un fet important a la meva vida. Un fet que desvetllaré en els propers dies, com he insinuat al Facebook o si entreu al domini www.kurtibolos.com.
I és que amics i amigues de Kurtibolos, aquesta és la darrera actualització que faig en aquest blog… I fins aquí puc dir. (Aclariment: aquesta entrada va ser publicada a www.kurtibolos.blogspot.com abans de la migració a www.kurtibolos.com, aquí perd el sentit, però ho mantinc per recordar com va anar tot plegat).
I per rebaixar una mica el misteri d’aquest anunci i l’eufòria de la càpsula Panxitoidal Argeleguenca, una bufetada directe a la cara: el bolo del passat 14 a Sant Feliu de Pallerols, en una carpa que sí, ens va salvar el bolo de la pluja, però amb un acústica horrrrrrrible i amb poques possibilitats de fer sonar allò de manera una mica correcta. Va bé per tornar a la realitat i tornar a lluitar. Si tot fos fàcil… Sort que amb aquests “sujetus” de la foto la vida és com a mínim divertida! Gràcies Joglins!
1 Comment
Tan bona acústica tenia la sala? ja ja ja ja.