I tres més amb Hora de Joglar

Els bolos amb Hora de Joglar em ressituen i em fan tocar de peus a terra, fet que d’altra banda és del tot necessari.  No són bolos amb les condicions amb les que, generalment, m’he anat acostumant a treballar amb el temps.  No són bolos amb Els Amics de les Arts -enguany sense gira-, ni amb la Compañía María Pagés, a on les condicions tècniques i els tipus de bolos són d’una altra mena.  Ni tant sols són bolos com els d’Esperança Dinamita amb Le Croupier, on la senzillesa tècnica de l’espectacle fa que fins i tot els bolos amb mínims tècnics siguin força fàcils de fer i a on és possible fer proves de so del tot correctes, fent PA i monitors a la vegada, amb 32 minuts (rècord absolut, generalment n’hi estem uns 50).

Amb Hora de Joglar, a més a més, s’hi afegeixen alguns altres factors que els dificulten una mica més.  30 canals amb uns quants instruments i per tant molts micros oberts a la vegada (bateria, percussió, contrabaix, teclat, guitarra, saxo, trombó, violí i 5 veus), 4 canals sense fils amb moviments constants (saxo, trombó, violí i veu principal) i el fet de fer sovint els monitors des de la taula de PA, amb 3 monitors, 3 IEM (in ear monitor) en estèreo i 3 IEM en mono.  I com que el grup té dos anys i poc de vida això també vol dir que l’estat natural és que s’estigui en fase d’agafar rodatge fent bolos i més bolos (molts d’ells ja fa temps que toquen, em refereixo a rodatge com a grup), que haguem de lluitar per tenir un temps de proves adequat, i sovint que haguem de lluitar per tenir la microfonia sense fils. I és el que moviment és bàsic en aquest grup, els vents i el violí fins i tot baixen enmig del públic al darrer tema si és possible.

Els organitzadors d’alguns dels bolos que fem d’entrada s’espanten una mica amb el rider, però tampoc n’hi ha per tant!  Ens adaptem dintre del que ens podem adaptar i sovint acabo portant microfonia meva o deixada per suplir algunes mancances.  Sovint penso en els primers bolos amb Els Amics de les Arts, els primers anys.  Té un punt de reviure el que ja has viscut, de prendre consciència del que vol dir picar pedra amb un grup que és poc conegut. I també d’intentar abocar-hi tota la meva experiència i intentar fer-ho sonar el millor possible.  Perquè com passa sovint, a millors condicions tècniques millor qualitat en el treball i en el resultat obtingut.  Això no és cap excusa per justificar que pugui sonar d’una manera o d’una altra, un tècnic ha de fer-ho sonar en les condicions que sigui, però els mínims ajuden, és clar!

El que us puc ben assegurar és que probablement no estaria fent bolos amb Hora de Joglar si no fos perquè m’agrada el que fan fins al punt de sentir plaer mesclant-los, perquè són grans persones i perquè desprenen molt energia positiva.  I això està bé.  Està clar que hi ha una relació professional, cobro per la meva feina, però no ho faria amb un grup en totes les condicions que explicava abans si no fos per tota l’experiència positiva que m’aporten. No, no faria bolos com els que fem a vegades de pujar a l’escenari a les 2 o més tard i arribar a casa a les 5, les 6 o de tant en tant més tard.  És clar però que són bolos de “maletín” i seria molt més dur està fent bolos de rock’n’roll per empreses de so de 20 o més hores.  No, per aquí no em queixaré gens ni mica. En faig ben pocs d’aquests.

En els tres bolos següents hi va haver una mica de tot.  Heus aquí el resum.

1-7-16 Festival Emergent

Actuació a l’Emergent, el Festival d’Arts Escèniques del Gironès, un festival que volta per varis pobles del Gironès.  Aquest dia va ser el torn de Quart.  Hi vam anar amb una baixa d’última hora, l’Aniol tenia el costellam fotut i no podia moure’s.  Ai, com vam trobar a faltar el violí! I algunes veus! I algunes bromes!
Proves exprés de 40 minuts, actuació de 30′ i els Joglins que van sortir d’estampida cap a fer Blanes a fer un altre bolo, on jo no hi anava.  L’actuació va agradar al públic, tot i que els que ja els coneixen van trobar a faltar el violí.  A més les presses no ens proven com a grup, proves curtes vol dir incomoditats en el monitoratge i que el resultat de la mescla no sigui el que jo voldria.  Però tampoc va estar malament.

Passar per l’Emergent sempre és positiu, perquè et veu gent que segurament no et veuria en les condicions normals dels nostres bolos, ja que ni les hores són les habituals ni el format d’espai d’actuació ho és, amb taules i cadires i amb actuacions curtes i seguides una darrera de l’altra, que van combinant música, amb teatre, clown, màgia, humor, etc.

I per descomptat que sempre és interessant passar-hi per l’equip humà que el munta. Ja em sap greu no haver “ventat retratus” a tothom, però una vegada més gràcies per la vostra feina i iniciativa!

2-7-16 Campredó

Lluny, molt lluny, cap al sud, al costat de Tortosa, hi ha Campredó. I allà vam coincidir amb els Tortellinis, també de la Garrotxa, ves per on! Un bon ambient de festa, calor, gent, la mosca negra acompanyant-nos, un hotel a peu de carretera a on es feia un casament a l’estil de Las Vegas, bon rotllo amb l’organització i amb l’alcalde… Vaja, que ja sol passar que quan et quedes a dormir al lloc del bolo tot pren un altre tarannà.

Les proves van ser dures, amb el sol de cares, que impedia veure la pantalla de la Soundcraft VI1, sense cap carpa a control. A més començava de zero perquè no tenia sessió amb aquesta taula. Però teníem temps suficient per fer les proves.  Però amb el sol i la calor es fan van fer molt pesades. A la nit tot va canviar, es veia la taula, feia menys calor i la mescla va fluir i va sonar com esperava. Bé!
En Dani López va tornar a tocar amb el grup, aquesta vegada en comptes l’Aniol.  Amb la flauta va fer el que feia l’Aniol amb el violí i va acabar fent algunes veus. Bé Dani, bé!!!

9-7-16 Siurana d’Empordà

Un altre bolo, com el de Campredó, amb molta calor i molt de sol que impedia veure per res del món ni la pantalla ni els leds de la Midas M32 de Nord Produccions (gràcies per la vostra feina nois!).  Però aquí sí que hi havia una carpa, que bé!  Tanmateix es van fer llargues i pesades també.  Per motius varis vam tenir alguns problemes durant les proves i això les va alentir.
Després de les proves vam anar a un xiringuito a la platja a intentar apaivagar una miqueta la calor, uns fent reunió i els altres xerrant de qualsevol cosa a la taula el costat.
Sopar a Siurana, amb els organitzadors del Barretina Rural Fest fent les botifarres i el pa amb tomàquet al nostre costat, actuació de Nyandú abans nostre i cap l’escenari! I de sobte, més problemes durant el bolo a nivell tècnic, que també es van anar solucionant.  El pitjor va ser que el micro sense fils de la veu principal -que havíem portat nosaltres, no Nord-, va començar a fallar.  Fer el canvi per un amb cable va ser feixuc, el grup fa poques aturades ja que empalmen molts temes, s’havia de fer canvi de patch perquè no quedaven canals lliures, en va fallar algun, etc…  Quan finalment es va arreglar ens va costar tornar a enganxar la màgia i força del bolo. No va ser fins al darrer terç del bolo que tot va tornar a fluir. L’actuació i el so. I vinga, a seguir llaurant i picant pedra! Gaaaaaassss!!!