Diana Krall

30-7-16 Peralada

Enguany torno a fer bolos amb BTM al Festival Castell de Peralada.  Hi muntem el següent sistema de so:

NEXO STM
18 x M28
6 x B112
10 x S118

6 x PS10 (frontfill)

El dia 30 hi va actuar Diana Krall, en el que va ser, des del meu punt de vista -i pel que sembla també de bona part de la crítica musical-, un concert avorrit i insípid.  Esperava més.  Havíem coincidit al Festival Jardins de Cap Roig fa uns anys i m’havia agradat molt més. En aquest concert només muntàvem el sistema de so ja que la resta -controls, monitors, microfonia- s’ho portaven ells.  Estan de gira i viatgen amb 3 sleepers i un trailer amb tot el material de so i el backline, fins i tot amb el piano de cua i els passacables.

L’equip tècnic, una barreja de com a mínim canadencs i anglesos, van entrar a les 10 del matí, a la mateixa hora que nosaltres.  I això vol dir que vaig tenir al tècnic de PA fent preguntes abans que pogués penjar cap altaveu. Em va donar un walkie i em va dir keep it open all the day please.  I així va ser. Albeeert, are you here? Could you… Bé, tampoc em va marejar gaire.  De fet em va demanar poder ajustar ell l’equip.  Portàvem un Galileo com a distribuïdor del senyal i el vam connectar a la seva xarxa, jo no en vaig tenir el control.  Al Festival hi ha un limitador Cesva a 95dB i cal entrar el senyal del màster de la taula de PA i després fer la distribució del sistema (B112, M28, subs i frontfill).  Ells ens entregaven el senyal en AES-EBU.

Portaven Avid SL3 tant a FOH com a monitors.  El tècnic no estava massa content de la taula, massa petita, massa pendent de la pantalla i el ratolí, em deia.  El de monitors semblava més content, tot i que poques paraules vam intercanviar.  Anava en la línia de la Diana aquest home…  Amb el de PA sí que vam parlar, sobretot de l’equip, el disseny, cobertura.  Vam fer un bon passeig per la grada, amunt i avall, amb el NEMO, l’aplicació per a iPAD de NEXO.  Com he dit ell tenia el control del Galileo però jo igualment tenia accés a les etapes amb el NEMO.  I les correccions d’EQ per grups de caixes que em demanava les feia des d’aquí.
El seu màxim de nivell durant el concert van ser uns 90 dBA en moments puntuals.

Tots ells ja van arribar una mica creuats de bon matí.  A més van enganxar un dels dies més calorosos de l’estiu, i veies que s’arrossegaven una mica.  Tot això ens ho miràvem des de la distància de no haver de fer l’escenari.  Es pot dir que l’únic que va anar una mica atabalat vaig ser jo fent canvis a la PA.  Fins i tot la vam haver de baixar per canviar els angles de les dues caixes de sota. Amb tot això, i malgrat ser molt britànic el tècnic, vam anar a dinar a quarts de quatre.  Ell també! I això que des de les dues ja ens estava demanant perdó per l’hora que era. Era un d’aquells tècnics que m’agrada, meticulós en l’ajustament, mirant molts detalls -tenia temps!-. Va escampar tres micròfons de mesurament per la grada i apa, a “jugar” amb l’Smaart i a dir-me coses pel walkie.

Primer va provar el backliner, després van arribar els tres excel·lents músics que l’acompanyaven i finalment ella, amb aparentment poques ganes de fer massa res. Ei, que potser tenia mal dia, podria ser. Mentrestant jo anava fent algunes voltes per la grada.

Aquest va ser el darrer bolo de pràctiques d’en Narcís, alumne de l’ETECAM.  I poca cosa hi va haver per fer.  Un cop vam acabar de muntar la PA es va acabar la feina per en Dani, l’Albert i és clar, també en Narcís. A sobre va venir mig malalt arrossegant els efectes de tres dies de pràctiques a les barraques de Salt. Això sí que són pràctiques reals!  La d’aquest dia a Peralada va ser el regal final.

Ah, i és clar, anar a Peralada vol dir retrobar-se amb les cigonyes claquejant a mig concert.  Que bonic!