Collir-les abans que madurin

5-8-16 Vacarisses

Hora de Joglar, festa major de Vacarisses. Hi arribo a les 5 de la tarda amb el mànager, en Sergi, de 7Sis Produccions. Tenim les proves de so a les 18:30. M’agrada anar amb temps als llocs i començar i acabar les proves de so respectant els horaris.  Em trobo amb dos nois joves fent el muntatge de so i llums. Una màster àudio de PA volada del pont frontal, una Yamaha M7CL 32 ch de taula per fer PA i monitors, monitors ja no recordo ni de quina marca i microfonia més o menys estàndard.

Primera observació: el muntatge va tard.  Segona observació: hi ha dues mànegues de 24 canals, una a cada costat de l’escenari (canal 25 = canal 1 de la segona mànega, compte, ja hem de fer càlculs!). Tercera observació: cap subcaixetí a l’escenai, només una mànega d’uns pocs canals a la bateria. Quarta observació: no hi ha cap micro ni línia tirada a falta de mitja hora per començar les proves de so. Cinquena observació: hi ha una manca total de ritme de bolo.

Aquests dos nois, en Nil i l’Albert, per cert, molt bona gent, em diuen que estan estudiant so a l’ESTAE, l’Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle, de l’Institut del Teatre, i si no ho vaig entendre malament, han fet primer.  Bé, primer o segon tant se val pel que fa al cas.  El pare d’un d’ells ha muntat l’empresa de so.  Ell és informàtic.  També bona gent, amb ganes i amb la il·lusió que el seu fill faci camí en el camp del so.

Però les coses no es fan així, no es pot collir la fruita de l’arbre quan és verda, perquè cal que aquesta maduri, amb el pas del temps.  I en el cas dels tècnics això requereix un cert temps abans no et pots llençar amb garanties a muntar bolos amb empresa pròpia. I si estàs verd i comets aquests despropòsits de bolos la fruita verda es rebutja fins que maduri.  I això crea mala fama, mala formació i mala evolució com a tècnic, ja que també es van agafant vicis que ningú et corregeix si no estàs al costat de tècnics més experimentats.

Resultat: embolic enorme amb el patch, d’entrades i de sortides, manca de ritme de bolo en el muntatge i de solucionar els problemes que anaven sorgint, realització del patch analògic en comptes de digital a la Yamaha per haver-hi més canals de mànega que previs disponibles a taula, errades en els sistemes sense fils -potser no atribuïbles als nois, perquè vam tenir misteris-, bloqueig, etc, etc, etc. I el que també és preocupant, una certa manca d’adonar-se de la situació.

Vam acabar les proves a les 22:30, quan les hauríem d’haver acabat a les 20:00, que va ser l’hora que més o menys les vam començar. Els companys d’Ojo de Buen Cubero, que havien de començar les proves a les 20:00 van decidir a anar a sopar perquè veien que empalmarien proves amb la seva actuació.  La paciència i bon saber fer de l’Àlex Carretero, el seu tècnic de so, i el companyerisme dels músics (gràcies a tots) van contribuir a les tones i tones de paciència que Hora de Joglar vam abocar durant tota la tarda (gràcies Joglins també per contribuir a la calma).  Ni un crit, ni una paraula fora de to, cap retret.  Només paciència i més paciència i per part meva no parar de donar indicacions sobre el patch, com anotar els canvis, com punxar els canals a la taula.  Vaig posar els micros a la bateria i els vaig cablejar.  Vaig ajustar l’equip (el subgreu, no hi havia frontfill). I així anar fent. Va, vinga, som-hi! Ens vam polir tot el marge de temps que teníem i temps de proves i sopar dels Cuberos.

Mai m’havia trobat en tots els anys que fa que faig de tècnic un cas similar.  Bé, quan començava sí, fins i tot jo, en petits muntatges de dos altaveus i una tauleta de so, però eren muntatges sense més conseqüències que petits retards.  Però en un bolo de festa major, en un esdeveniment tirant a mitjà, amb PA volada, amb dos grups de 30 canals, etc, mai.

Les actuacions d’Ojo de Buen Cubero i Hora  de Joglar van anar bé.  Al final el que sembla que compta és que l’actuació vagi bé, de cares al públic.  I així ha de ser. Però pel procés complet tot compta, sobretot a nivell de bon regust de boca i fer les coses amb cara i ulls.

Abans de marxar, al moment d’acomiadar-me dels nois i del pare, vaig expressar tot això que he escrit, com a opinió constructiva.  Poc a poc nois, o us fareu mal i se us girarà tot en contra.